Sefarad contra si mateixa

No va ser fins a 1986, amb Felipe González en el Govern, que Espanya i Israel van establir relacions diplomàtiques. És un retard històric imperdonable si tenim en compte que més de dos milions de jueus es declaren sefardites o procedents d’Espanya, d’on van ser expulsats pels Reis Catòlics el 1492. Trenta-vuit anys més tard, Pedro Sánchez ha retrocedit en el temps fins a portar les relacions entre els dos països a un punt equivalent a les que tenien el 1949 quan Israel es va negar a tenir tractes amb l’Espanya de Franco.

Potser Pedro Sánchez no ho sàpiga, però les persones que tenen cognoms patronímics, com ell mateix, en algun moment de la història van tenir un parent jueu. Aquesta dada biogràfica no ha sigut un obstacle perquè el president del Govern hagi utilitzat un tema de política internacional i l’hagi convertit en un tema de política domèstica.

Sánchez sobreactua contra Israel per quatre motius. El primer és electoral i està relacionat amb la dada que ofereix el Real Instituto Elcano relatiu al fet que el 71% dels espanyols són partidaris de reconèixer Palestina com a Estat. El segon motiu, també relacionat amb les eleccions europees, és que polaritzant la campanya electoral i atacant Israel el líder socialista busca augmentar la participació i acostar-se al PP, que va per davant a les enquestes. El tercer motiu, una altra vegada és electoral: a Espanya viuen 1,1 milions d’àrabs davant només 40.000 jueus. El quart, i no menys important, és que, mentre la societat espanyola discuteix acaloradament sobre Israel i Palestina, deixa de banda l’escàndol de l’amnistia que es materialitzarà dijous al congrés dels diputats.

Ahir el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va visitar el nostre país i tant Sánchez com el rei Felip VI van reafirmar la convicció espanyola que Ucraïna té dret a defensar-se davant l’agressió russa. És incoherent que el Govern espanyol reconegui a Ucraïna el dret a la defensa davant la invasió del seu territori i negui aquest dret a Israel.

Notícies relacionades

L’operació militar d’Israel a Cisjordània provoca el desplaçament més destacat de palestins des del 1967

El ministre de Defensa d’Israel aprova el pla militar per conquerir la Ciutat de Gaza

Palestina és avui és un territori dividit en dos que a la pràctica està en guerra civil entre Gaza, governada per un grup terrorista, i Cisjordània, on fa 19 anys que no hi ha eleccions. Espanya reconeix avui un no estat sense govern viable, amb un poble tiranitzat per terroristes o tirans corruptes que es neguen a reconèixer el dret d’Israel a la seva existència i que celebren les violacions i assassinats, inclosos dos espanyols, del 7 d’octubre del 2023.

Sánchez comet un error diplomàtic que només busca evitar una derrota en les eleccions europees i que, citant el president en persona del govern, ens situa en el costat equivocat de la història al costat dels houthis, els talibans i els aiatol·làs iranians.