L’Iran confirma la mort del seu comandant naval després dels bombardejos dels EUA i Israel

El pas marítim, per on abans de la guerra passava prop del 20% del cru i del gas mundials, ha estat parcialment tancat per l’Iran des del 28 de febrer, quan Israel i els EUA van llançar la seva ofensiva sorpresa contra la República Islàmica. Aquell dia, Tel-Aviv va aconseguir assassinar el fins aleshores líder suprem iranià, l’aiatol·là Alí Khamenei, que va ser posteriorment substituït pel seu fill, Mojtabà Khamenei.

Els assassinats, tanmateix, no s’han aturat: Israel ha aconseguit aquest mes de guerra acabar amb la gran majoria de la cúpula política i militar del país persa, que, malgrat això, es manté al poder gràcies a la seva capacitat de regenerar-se internament.

L’Iran, segons els experts, ja s’havia preparat abans d’aquesta guerra per a un conflicte d’assassinats i morts d’alts càrrecs, i va crear un sistema horitzontal en forma de "mosaic", que permetés mantenir activa una cadena de comandament malgrat que els caps de la cadena foren arrencats.

"El camí de la resistència continua amb força, malgrat la mort del nostre comandant", ha declarat aquest dilluns la Guàrdia Revolucionària iraniana. Segons ha assegurat l’Iran, Tangsirí ha mort aquest dilluns després d’haver passat diversos dies ferit per un bombardeig dut a terme per Israel divendres passat. El seu estat, fins aquest dilluns, era un misteri, com també ho és encara el de Mojtabà Khamenei.

El nou líder suprem iranià no ha aparegut públicament —ni la seva veu ha estat publicada— des de la seva elecció, i tan sols ha emès diversos comunicats curts per escrit a través de les xarxes socials. Se’n desconeix l’estat de salut actual, amb rumors escampats pel mateix president nord-americà, Donald Trump, que l’home podria estar greument ferit, i que s’amagaria en llocs als quals no tenen accés ni els alts càrrecs del país persa, per por que sigui trobat per la intel·ligència israeliana.

Negociacions difícils

Mentre les campanyes militars i de bombardejos continuen, Turquia, el Pakistan i Egipte han intentat obrir aquest cap de setmana una via diplomàtica per començar negociacions directes entre Washington i Teheran, que durant l’última setmana han estat intercanviant missatges, sempre, a través d’aquests tres països.

El ministre d’Exteriors pakistanès, Ishaq Dar, va arribar a assegurar aquest diumenge a la nit que el Pakistan entén que les negociacions poden començar "en els pròxims dies" a Islamabad, la capital pakistanesa.

Notícies relacionades

L’illa de Kharg, clau en el tancament de l’estret d’Ormuz i l’economia de l’Iran

Netanyahu recula i atorga al patriarca llatí accés "ple i immediat" al Sant Sepulcre

L’Iran, aquest dilluns, ha llançat un gerro d’aigua freda sobre aquestes expectatives. "Em pregunto quanta gent als EUA es pren seriosament la diplomàcia del seu propi govern. Nosaltres sempre hem exposat clarament la nostra posició; no com els de l’altra banda, que canvien constantment les seves idees", ha declarat aquest dilluns el portaveu del Ministeri d’Exteriors iranià, Esmaeil Baqaeí.

"Les reunions al Pakistan són un mecanisme establit pels països que hi han participat i per a ells. Nosaltres no ho hem fet. Està bé que els països de la regió estiguin preocupats per acabar la guerra, però haurien de prestar més atenció a quin dels dos costats ho ha començat tot", ha continuat Baqaeí.