La guerra de Gaza irromp als campus universitaris dels EUA

L’acampada d’estudiants a Colúmbia va prendre la metxa d’una protesta que s’estén per més de 50 centres educatius i divideix el país

La guerra de Gaza irromp als campus universitaris dels EUA

idoya noain

4
Es llegeix en minuts
Idoya Noain
Idoya Noain

Corresponsal als EUA

Ubicada/t a EUA

ver +

El 17 d’abril, aprofitant que la presidenta de Colúmbia i altres líders de la universitat eren a Washington testificant davant el Congrés, estudiants involucrats en el moviment propalestí van muntar un "campament en solidaritat amb Gaza" al mig de l’històric campus de l’alt Manhattan. Feia alguns mesos que planificaven l’acció, una de les més organitzades entre les nombroses protestes i manifestacions estudiantils dutes a terme des que Israel va obrir la guerra a Gaza en resposta als atacs de Hamàs del 7 d’octubre, un conflicte que ha deixat ja més de 34.000 palestins morts i una dramàtica crisi humanitària.

Els acampats havien estudiat antecedents. Tenien la referència de 1968, quan es van ocupar diversos edificis en el prestigiós centre acadèmic de l’Ivy League en protestes contra la guerra del Vietnam. Tenien també la referència de mitjans dels anys 80. Llavors el moviment estudiantil contra l’apartheid, que feia tres dècades que s’organitzava, va aconseguir amb les seves mobilitzacions que triomfés la seva crida a la "desinversió" de Colúmbia en qualsevol negoci que beneficiés el règim de Sud-àfrica, el mateix que ara els estudiants demanen per a empreses que sostenen les operacions militars d’Israel.

Més de 100 arrestos

La resposta de la presidenta de Colúmbia, Nemat (Minouche) Shafik, també va trobar ecos en el passat. El dia 18 va instar la policia a entrar a la universitat per desmantellar la protesta, com el 1968. Hi va haver més de 100 arrestos, suspensions i altres mesures disciplinàries. Però hores després el campament tornava a estar allà. I allà continua.

És més. L’intent de repressió a Colúmbia va servir perquè prengués una metxa de solidaritat, organització i mobilització que s’estén ja per més de 50 universitats de més de 25 estats i de manera global amb protestes en llocs com França, Austràlia i el Regne Unit. En casos com el de la Universitat de Texas a Austin, Emory a Atlanta i la Universitat del Sud de Califòrnia a Los Angeles s’han viscut episodis de brutalitat policial contra estudiants, professors, observadors legals i periodistes. I els campus dels EUA es tornen a situar en la primera línia d’un front polític.

"Aquests estudiants estan empenyent tot el país a prendre la situació dels palestins d’una manera que els nord-americans no sempre han fet en el passat", analitza en una entrevista telefònica Angus Johnston, historiador de l’activisme estudiantil als EUA i professor a la Universitat de la Ciutat de Nova York. Aquest és un dels sistemes públics on també han arribat les protestes, que han donat nou vigor a un moviment que en els últims set mesos ja s’havia expressat en més de 8.000 protestes propalestines a més de 850 ciutats i pobles dels EUA, segons dades d’investigadors de Harvard i la Universitat de Connecticut.

A Johnston l’ha sorprès, d’una banda, l’agressivitat de la resposta administrativa i policial en alguns casos. "Si mires al final dels anys 60 els estudiants llançaven pedres a la policia, ocupaven edificis administratius durant setmanes, cremaven instal·lacions... No estem veient res de l’estil d’aquestes tàctiques extremes i violentes dels estudiants avui, es comporten d’una manera bastant continguda i, no obstant, veiem arrestos massius, estudiants i facultat abusats per la policia... És molt estrany", apunta.

Ho és menys, no obstant, si s’emmarca en el tracte que ha rebut en les últimes dues o tres dècades el moviment estudiantil propalestí als EUA. "Durant molt temps ha sigut veritat que si vols protestar al campus i no ser arrestat l’últim que vols fer és manifestar-te a favor dels drets dels palestins", explica Johnston. "Organitzacions que segueixen la llibertat d’expressió als campus han vist durant temps que ha sigut molt més probable que fossin arrestats o que se’ls imposessin càstigs disciplinaris més durs que als que es mobilitzen per altres causes".

A Johnston tampoc l’estranya la resposta atesa la situació política als EUA. "El Partit Republicà està molt unit en la seva posició pro Israel i antipalestina i per això mira de tancar les acampades per raons ideològiques, ofereix una resposta agressiva i mirarà de treure’n punts polítics", analitza. "Els demòcrates, mentrestant, estan passant conflictes per pensar què fer i dir. Hi ha una enorme divisió generacional particularment visible a l’ala esquerra de l’espectre polític. I tot i que per a la gent jove les seves reclamacions són de sentit comú, d’altres veuen les crítiques a la política israeliana com una cosa molt radical i antisemita", diu.

Notícies relacionades

Un pas enrere

Els republicans, antics alumnes i grans donants insisteixen a denunciar el suposat antisemitisme rampant en les protestes (que malgrat alguns episodis, no és dominant) i pressionen en universitats d’elit per a la rèplica amb mà dura (una cosa que també va fer aquesta setmana des d’Israel Benjamin Netanyahu). Però Johnston creu que, "així que el moviment es fa més gran i la facultat s’uneix en defensa dels estudiants, l’oportunitat de fer un pas enrere i allunyar-se d’una resposta policial violenta es fa més òbvia".