La repressió policial de les protestes propalestines tensa els campus dels EUA

L’esclat s’estén més enllà dels centres educatius i de debats sobre llibertat d’expressió i censura de protestes polítiques que urgeixen a la desinversió d’Israel o denuncien l’infrangible suport militar del Govern de Joe Biden a Tel Aviv. I augura mesos intensos en campus i carrers no només fins al final del curs acadèmic, sinó fins a les eleccions presidencials de novembre.

Dilluns a la nit a la New York University, i a petició del lideratge de la institució, la policia va arrestar més de 100 persones, incloent membres de la facultat que havien format una cadena al voltant dels estudiants que havien instal·lat una acampada davant la Facultat d’Econòmiques del campus, a prop de Washington Square. Hores abans la policia també havia realitzat prop de 60 detencions, 47 dels quals estudiants, a la Universitat de Yale a New Haven, Connecticut.

"Campament de solidaritat"

A la Universitat de Colúmbia ha reaparegut un altre "campament de solidaritat amb Palestina" després que dijous passat antiavalots del grup de resposta estratègica de la policia desmantellessin l’anterior en una operació que va deixar també més de 100 arrestos i diversos estudiants de Colúmbia i Barnard College suspesos pel centre educatiu.

Aquesta entrada d’agents, convocats en una polèmica decisió per la presidenta de la institució, Nemat Minouche Safik, és la primera intervenció policial en el campus novaiorquès des de les protestes d’abril de 1968 contra la guerra del Vietnam. I dilluns, un dia en què es van substituir classes presencials per remotes, va portar centenars de professors i empleats a participar en una protesta contra la repressió policial dels estudiants.

Ahir prosseguia també una tancada a l’edifici central de The New School, a Nova York, malgrat les amenaces de suspensions i expulsions i acampades, i les protestes, tot i que més discretes que a Nova York, es repetien en campus de costa a costa, incloent el MIT, Tufts i Emerson a Massachusetts; Stanford, la Politècnica estatal i Berkeley a Califòrnia i la d’Universitat de Michigan a Ann Arbor.

La tensió als campus s’ha anat cuinant a poc a poc des del 7 d’octubre i des del primer moment ha cobrat una important dimensió política. Ja al desembre el Congrés va convocar a testificar les presidentes de Harvard, la Universitat de Penn i el MIT i les va acusar de tolerar i permetre expressions d’antisemitisme i assetjament i intimidació a estudiants i professors jueus, acusacions que també van llançar antics alumnes que ara són grans donants. Després d’aquella compareixença es van produir les dimissions de les dues primeres dirigents universitàries.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El Regne Unit rep una xifra rècord d’immigrants en un dia electoral clau

La setmana passada li va arribar el torn de comparèixer a Safik, la presidenta de Colúmbia i altres líders de la universitat. Va arribar més preparada per frenar els assalts republicans, que han convertit aquest front en l’últim de lluita contra institucions d’educació superior que fa anys que ataquen com a massa radicals i esquerrans i woke (sinònim de progressistes) en qüestions de raça i gènere. Però la seva actuació també va provocar crítiques d’alumnes i part de la facultat, que van considerar que havia capitulat davant la pressió i traït estudiants, professors i l’esperit universitari. Aquell mateix dia és quan es va alçar el campament que ella mateixa va instar la policia a desmantellar un dia després. I no ha aconseguit acontentar ningú.

Polítics republicans però també algun demòcrata insten Safik a dimitir. Un gran donant amenaça de retirar els fons a la universitat. I la presidenta s’enfronta a una moció de censura, tot i que simbòlica, del senat del campus per violar "els requeriments fonamentals de llibertat acadèmica".