Els colons israelians sembren el terror a Cisjordània

Els atacs dels colons no són nous a Burqa, poble de 3.000 habitants a uns quilòmetres de Ramal·lah on Abu Ali viu amb la seva família. El 2018, grups de colons jueus es van establir en dos dels turons que envolten el poble. Van plantar les seves caravanes blanques entre les oliveres propietat de tres municipis palestins de la zona i l’assetjament va passar a ser un assumpte quotidià. "Des d’aleshores tenen moltes dificultats per treure el bestiar a pastar per la muntanya. Bàsicament, els han deixat sense pastures i han hagut de començar a comprar farratge per alimentar els animals", explica un treballador de camp d’una organització internacional que documenta els fets.

Diumenge no només va ser atacada la seva granja. Quan els veïns del poble hi van acudir en la seva ajuda, els militars israelians els van barrar el pas disparant gas lacrimogen, segons diverses fonts. També foc real, tot i que es desconeix si va partir dels colons o els soldats o de tots dos. Set veïns van resultar ferits de bala, tres d’ells amb trets al pit. "Com a força ocupant, l’Exèrcit israelià té l’obligació de protegir els civils perquè en aquesta zona de Cisjordània l’Autoritat Palestina no té mandat per actuar. Però fan just el contrari. Ens ataquen conjuntament amb els colons", explica el pastor visiblement frustrat.

Des del 7 d’octubre, la violència dels colons s’ha agreujat a tota l’Àrea C de Cisjordània, el 60% del seu territori, sota ple control civil i militar d’Israel. Les Nacions Unides han documentat des de llavors una mitjana de set atacs diaris, una xifra sense precedents. Pallisses i assassinats, destrucció de la propietat, camps i vivendes cremades, oliveres arrencades... La rampant criminalitat amaga una campanya de neteja ètnica que només en aquests sis mesos ha aconseguit expulsar més d’un miler de palestins de les seves terres, segons l’oenagé israeliana Btselem. Divuit llogarrets han quedat completament despoblats des d’aleshores amb la complicitat del Govern de Benjamin Netanyahu, on diversos colons de l’extrema dreta serveixen com a ministres. Entre ells, Itamar Ben-Gvir, al capdavant d’Interior, condemnat per delictes de terrorisme.

La impunitat amb la qual actuen els seus cadells ha portat per primera vegada els EUA i la UE a imposar sancions sobre un grapat d’individus i organitzacions del moviment. Una mesura sense precedents fins ara, però de moment, poc més que simbòlica. No s’han sancionat els líders o les institucions que els emparen, sinó uns quants radicals a qui es responsabilitza d’alguns actes de violència i dues o tres organitzacions que han recaptat fons per recolzar-los. Res realment seriós perquè la colonització és una política d’Estat, malgrat ser il·legal sota el dret internacional, i la violència dels colons està emparada per l’Exèrcit israelià.

Legalitzar l’il·legal

La premsa hebrea va publicar fa tres dies que Israel es disposa a legalitzar prop de 70 protoassentaments a Cisjordània, que fins i tot sota les seves pròpies lleis són il·legals. I en paral·lel, els colons segueixen fent la seva. Després que les autoritats israelianes trobessin el 13 d’abril el cadàver d’un colon de 14 anys a la Cisjordània ocupada –un crim que es continua investigant tot i que l’Exèrcit afirma que hauria mort en un "atac terrorista"–, mitja dotzena de pobles palestins van ser brutalment atacats.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El Regne Unit rep una xifra rècord d’immigrants en un dia electoral clau

A Aqraba, a prop de Nablus, desenes de colons escortats pels militars van calar foc a més de 60 vivendes i comerços, a més d’un centenar de vehicles. Van robar o van matar centenars de peces de bestiar. I dos palestins de 21 i 30 anys van ser assassinats, segons les autoritats locals. Escenes molt semblants a les viscudes a Al-Mughayyir, Beitin o Duma. La Mitja Lluna Roja va afirmar que els militars van impedir a les seves ambulàncies accedir a la zona per rescatar els ferits.

A Beitin, més a prop de Ramal·lah, un jove palestí de 17 anys va ser assassinat d’un tret al cap. "La gent té por i està preocupada. No tenim armes ni ningú que ens defensi", assenyala Ayman Hamed, el tinent d’alcalde de Beitin. Tots els accessos al poble han sigut tancats, tret d’una estreta carretera que obliga els seus veïns a fer una llarga circumval·lació per poder arribar a la capital administrativa palestina. "Ens volen expulsar, però no ens n’anirem. És la terra dels nostres ancestres i la gent està compromesa per aguantar passi el que passi", afirma Hamed.