El cap de l’espionatge militar israelià dimiteix pels atacs del 7 d’octubre

Han hagut de passar gairebé 200 dies des de l’atac de Hamàs del 7 d’octubre, probablement el pitjor error de la intel·ligència israeliana, perquè arribés la primera dimissió. Ahir el cap dels serveis d’Intel·ligència de l’Exèrcit d’Israel, Aharon Haliva, va presentar la dimissió per la seva «responsabilitat» en els atacs executats pel Moviment de Resistència Islàmica (Hamàs), que van deixar uns 1.200 morts i prop de 240 segrestats, i va reclamar l’establiment d’un comitè d’investigació per analitzar les fallades de seguretat entorn del succés. Aquesta dimissió eleva la pressió sobre les autoritats polítiques, encapçalades pel primer ministre, Benjamin Netanyahu, que continuen posposant l’assumpció de responsabilitats i el rendiment de comptes pel dia més fosc de la seva història fins al final de la guerra.

«Dia negre»

«La Direcció d’Intel·ligència, sota el meu comandament, no va complir la seva tasca», reconeix Haliva a la carta que va enviar al cap d’Estat Major de l’Exèrcit israelià, Herzi Halevi. «He portat aquell dia negre amb mi des d’aleshores, tots els dies, totes les nits; sempre suportaré el terrible dolor de la guerra», lamenta. Haliva ja va reconèixer la seva responsabilitat pels successos que van tenir lloc el 7 d’octubre tan sols 10 dies després dels fets, però va dir llavors que dimitiria quan les circumstàncies fossin les adequades. Per ara, no es coneix el seu reemplaçament i la renúncia no es farà efectiva fins que prengui el càrrec el seu substitut. L’Exèrcit va informar en un comunicat que «el cap de la Divisió d’Intel·ligència, Aharon Haliva, en coordinació amb el cap de l’Exèrcit, ha demanat que es posi fi al seu mandat per la seva responsabilitat de comandament en els successos del 7 d’octubre».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El Regne Unit rep una xifra rècord d’immigrants en un dia electoral clau

Després d’assumir els seus errors, Haliva, amb 38 anys de servei a l’Exèrcit, demana la creació d’un comitè estatal «que pugui investigar i determinar de forma exhaustiva, en profunditat i precisa, tots els factors i circumstàncies que van portar a aquests difícils esdeveniments». «Sabia que amb l’autoritat hi anava lligada una gran responsabilitat», diu a la seva carta de dimissió, en la qual també destaca les accions militars d’Israel a Gaza des del 7 d’octubre. L’Exèrcit va confirmar que la decisió «compta amb l’aprovació del ministre de Defensa», Yoav Gallant, i va ressaltar que «Haliva posarà fi a les seves funcions i es retirarà una vegada que el seu substitut sigui nomenat en un procés ordenat i professional».

Haliva es converteix així en el primer alt càrrec polític o militar d’Israel a presentar la seva dimissió per les fallades de seguretat entorn dels atacs executats per Hamàs i el Gihad Islàmic el 7 d’octubre. La renúncia arriba quan l’Exèrcit israelià està investigant els seus fracassos en el període previ.