La UE es prepara per a un retorn de Trump que posa en suspens la seva seguretat

Entre el 6 i el 9 de juny, la Unió Europea (UE) es juga el seu futur. Aquella setmana, més de 400 milions de ciutadans dels 27 països que integren el club comunitari estan cridats a participar en unes eleccions crucials. No obstant, el seu rumb també dependrà del que passi cinc mesos després als Estats Units. La màxima potència mundial celebra comicis presidencials i, tot i que ara seria menys sorprenent que el 2016, una nova victòria de Donald Trump podria tornar a fer trontollar l’equilibri diplomàtic als dos bàndols de l’Atlàntic.

En un món sacsejat per les turbulències geopolítiques a Ucraïna i a Gaza, per la tensió comercial i per la perenne amenaça del canvi climàtic, un cop de timó a la Casa Blanca pot debilitar la posició i els interessos europeus. "El que passi a Espanya i en qualsevol altre país de la UE en els pròxims cinc i fins i tot deu anys, estarà determinat per l’efecte combinat d’aquestes dues eleccions, dels seus resultats i de les seves conclusions", ha advertit recentment Jaume Duch, portaveu i director general de Comunicació del Parlament Europeu.

La Comissió Europea ha remarcat que s’està preparant per a "tots els possibles resultats". La revalidació del mandat de Joe Biden garantiria la tradicional sintonia política, militar i econòmica entre Washington i Brussel·les, si bé una presidència del demòcrata no garanteix que aquesta aliança estigui exempta de friccions. Un triomf trumpista, d’altra banda, suposaria un imprevisible cop de puny al tauler de joc.

Abandonar el grup

Des del final de la Segona Guerra Mundial, els EUA garanteixen la seguretat europea a través de l’OTAN. Durant el seu primer mandat, Trump va flirtejar amb abandonar l’Aliança Atlàntica, però els seus assessors es van encarregar d’assegurar en privat als aliats que això no passaria, segons ha explicat un ambaixador europeu a The Washington Post. El president va qüestionar l’existència de l’organització militar i va criticar la majoria dels integrants que no complien el compromís de destinar el 2% del seu PIB a la defensa col·lectiva.

El 24 de febrer del 2022, el president rus, Vladímir Putin, va posar en marxa la invasió d’Ucraïna, una agressió militar que ha fet que Europa torni als temps de guerra. L’amenaça expansionista del Kremlin s’ha traduït en què els països de la UE inverteixin més diners a enfortir l’OTAN, club al qual s’han unit països com Finlàndia (2023) i Suècia (2024). L’alt representant per a la Política Exterior i de Seguretat de la UE, Josep Borrell, ha proposat crear un fons de defensa comuna davant un conflicte bèl·lic que ja "no és una fantasia". L’OTAN preveu que fins a 18 dels 32 països membre arribin a la inversió del 2% en despesa militar.

Invitació a Moscou

La cursa armamentística europea respon, en part, a la voluntat de reduir la seva dependència de Washington. Aquesta estratègia cobraria més sentit si guanya Trump. Al febrer, el candidat republicà a la presidència va suggerir en un discurs de campanya que animaria Rússia a "fer el que li doni la gana" amb els membres de l’OTAN que incompleixin la promesa de despesa militar del 2%. Tot i que després se’n va desdir, les paraules del magnat van reforçar la desconfiança i el temor dels aliats atlantistes.

A més, Trump continua amenaçant amb un hipotètic desmembrament de l’OTAN. El seu equip ha exigit "reavaluar fonamentalment el propòsit i la missió" de l’aliança, mentre que organitzacions conservadores afins al corrent trumpista han proposat reduir el nombre de tropes a Europa o castigar els països que aportin menys a l’aliança retirant-los les garanties de seguretat o imposant-los aranzels .

Trump "mai ha perdut el desig de sortir" de l’OTAN, ha denunciat el seu antic assessor de Seguretat Nacional, John Bolton, convertit ara en un dels seus crítics. Tot i així, el Congrés nord-americà ha presentat una llei que impediria que qualsevol president n’aprovi la retirada sense aprovació parlamentària.

Tensions comercials

El 2022, el comerç bilateral entre els EUA i la UE va superar els 1,5 bilions d’euros, un registre històric. No obstant, la relació econòmica podria veure’s deteriorada per una eventual victòria de Trump. Durant el seu mandat, el magnat va trastocar el tradicional compromís republicà amb el neoliberalisme i va posar el focus a revertir la deslocalització i restaurar la capacitat industrial nord-americana, adoptant tota mena de restriccions sobre els seus socis europeus.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El Regne Unit rep una xifra rècord d’immigrants en un dia electoral clau

Pressionat per l’auge de la Xina, Trump ha mantingut aquesta política d’"Amèrica primer", però amb un to menys bel·ligerant. Tot i que Washington i Brussel·les han acostat posicions, continuen arrossegant contratemps de l’era trumpista. És el cas de les negociacions per al tractat de lliure comerç, estancades després de la seva suspensió trumpista el 2016, i del conflicte pels aranzels a l’acer i l’alumini europeu, sobre els quals es va arribar a una treva, però no un acord definitiu.

El resultat de les eleccions als EUA condicionarà molts aspectes de la seva relació amb la UE, però tot apunta que el pragmatisme continuarà marcant els seus vincles. "No hi ha diferències polítiques entre els republicans i els demòcrates quan es tracta de comerç i tecnologia", ha explicat Phil Hogan, excomissari de Comerç de la UE, al mitjà Politico. "L’única diferència [entre ells] són les tàctiques".