Israel aprofita la guerra per accelerar els assentaments a Jerusalem Est

En aquests sis mesos, el Govern israelià ha aprovat la construcció de dos nous assentaments a Jerusalem Est, cosa que no passava des de fa una dècada, i un total de 20 projectes per construir milers d’habitatges al sector ocupat de la ciutat, segons publica The Guardian. "La rapidesa en la tramitació d’aquests plans en els últims sis mesos no té parangó", li ha dit al diari britànic Sari Kronish des de l’organització de drets humans Bimkon. "Malgrat que molts departaments governamentals van tancar o van reduir la seva activitat després del 7 d’octubre, les autoritats al capdavant del desenvolupament urbanístic van continuar aprovant aquests plans a una velocitat sense precedents".

L’altra novetat és que el Govern israelià, el més extremista en la història del país, ha deixat d’amagar-se darrere del seu boc expiatori predilecte. "Fins ara l’Estat d’Israel no construïa dins dels barris palestins. Ho feia a través de tercers, com els colons, les seves empreses i organitzacions. Però mai directament", assegura a aquest diari l’advocat Daniel Seidemann, expert en la geopolítica de Jerusalem i assessor de diversos governs estrangers. "Tot això ha passat a millor vida. Aquests plans han sigut concebuts i aprovats pel Ministeri de Justícia".

57 anys d’assentaments

Els assentaments són il·legals, d’acord amb el dret internacional. Un "crim de guerra", segons va afirmar el mes passat Volker Türk, l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans, perquè impliquen la transferència de població civil israeliana al territori ocupat. Això no ha impedit a Israel saltar-se la llei de manera reiterada des del 1967, quan va conquerir Cisjordània, Gaza i Jerusalem Est durant la Guerra dels Sis Dies. Inicialment, alguns dels seus líders van argumentar que convenia retenir-los per utilitzar-los eventualment com a moneda de canvi per la pau amb els països àrabs. Així va acabar aconseguint el Sinaí egipci. Però molts d’altres es van deixar portar per la borratxera messiànica que va seguir a aquella fulgurant victòria amb la captura dels bressols bíblics del poble jueu. Des d’Hebron fins a Nablús, passant per Jerusalem.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La Comissió Europea investiga Meta per no combatre la desinformació

Els dos nous assentaments a l’est de Jerusalem envoltaran el barri palestí de Beit Safafa, al sud de la ciutat, bloquejaran pràcticament el seu accés a Cisjordània i faran una mica més difícil un potencial acord de pau amb els palestins. Un d’aquests, Givat Hamatos, feina una dècada que estava congelat per l’oposició internacional. L’altre, Givat Shaked, es va concebre a mitjans dels 90, però la pressió dels Estats Units va acabar forçant Israel a guardar-lo a l’armari. En aquest últim es preveu la construcció de 700 habitatges. "700 habitatges són més del total d’habitatges que Israel ha construït per als palestins a la ciutat des del 1967", assenyala Seidemann.

I és que per als palestins tot són traves administratives. Els resulta tan difícil obtenir un permís municipal per expandir els seus barris o fer un nou pis a casa seva, que acaben rendint-se i construint sense permisos. Milers d’habitatges palestins han sigut demolits a Jerusalem Est al llarg dels anys per aquesta raó. "En suma, tot és part del procés de desnacionalització dels palestins de Jerusalem", assegura Seidemann, l’advocat jueu-israelià. "És a dir, tractar-los com gent sense drets polítics ni igualtat respecte als israelians. Per això els fons governamentals es dediquen sempre a donar suport als colons en detriment dels palestins", conclou.