Wael al-Dahdouh: "Informar ésla meva missió com a ésser humà"

Al-Dahdouh s’ha convertit en símbol de la matança de periodistes a Gaza, la pitjor en la història dels conflictes recents. Més de 100 informadors han mort en l’ofensiva que va llançar l’Exèrcit israelià contra Hamàs en represàlia a la massacre del 7 d’octubre; almenys 22 d’ells mentre treballaven, segons Reporters sense Fronteres. El mateix Al-Dahdouh va patir un atac amb míssils en el qual va morir el seu càmera i que li ha deixat danys visibles a la mà dreta.

S’ha convertit en una de les cares més reconeixibles del periodisme internacional per decidir continuar informant després de la mort de la seva família. ¿Per què ho va fer?

Primer, perquè és una missió com a ésser humà que mereix el sacrifici. Com a periodistes, no som uns simples empleats. El que està passant a Gaza és enorme, sense precedents, i l’esforç que fem ha de ser també sense precedents. La meva família va ser assassinada: la meva dona, el meu fill Mahmoud, la meva filla Sham, el meu net, després el meu fill Hamza i el meu càmera. Ells s’havien sacrificat durant altres guerres perquè jo pogués fer la meva feina i complir el meu deure envers sa majestat el periodisme. No en vaig tenir cap dubte: l’assassinat de la meva família va ser un altre motiu més per continuar fent la meva feina. A més, a Gaza no hi ha cap lloc segur. Fins i tot si et quedes a casa pots ser assassinat. Les bombes, les bales i els obusos poden assolir-te, perquè cauen per tot arreu.

¿Creu que l’han atacat perquè és conegut?

Aquesta guerra és contra tot el que té significat a Gaza des de les infraestructures fins a les persones. Com a periodistes, nosaltres fem la nostra feina, sense exagerar i sense banalitzar, de manera objectiva, professional. Perquè ens adonem que el que està passant és enorme i no té precedents. Tornar a la feina poques hores després que matessin la meva família, i fer-ho del lamateixa manera, amb objectivitat, amb sang freda, era un desafiament, i crec que l’he superat.

¿Creu que val la pena? ¿Aquestes informacions poden canviar l’opinió pública? La guerra acumula ja sis mesos...

Sí, val la pena. La nostra feina és un dret de milions de persones, que tenen dret a saber. La gent del món coneix així el que passa en aquesta enorme ofensiva. I crec que està tenint impacte als Estats Units, a Europa i a altres zones del món. Crec que mereix el sacrifici. Si tornés enrere en el temps, faria el mateix esforç, amb la mateixa determinació.

¿Com va ser l’atac en el qual va morir el seu càmera i en el qual vostè va quedar ferit?

Vam anar a una zona on hi havia intercanvi de foc i després va ser destrossada per les forces d’ocupació d’Israel. Vam anar acompanyant els serveis civils de rescat i ambulàncies, que anaven a rescatar una família d’una casa. Abans d’anar-hi, havíem aconseguit un permís de l’Exèrcit israelià després de més de tres hores negociant. El camí estava destruït, vam baixar i vam continuar a peu. Les ambulàncies no van poder seguir endavant. La zona estava controlada per les forces israelianes i sobrevolada per moltíssims drons. Tot estava calculat, podien veure cada detall de la zona. A l’acabar, un dron va llançar un míssil contra nosaltres. Van matar tres membres de les forces d’auxili. El meu càmera va resultar greument ferit.

¿I vostè?

També vaig ser ferit amb metralla que em va entrar a diferents parts del cos. L’armilla antibales de premsa em va salvar d’altres metralles que anaven cap a l’estómac. Vaig perdre temporalment la consciència. Amb dificultat, vaig poder recuperar el control i l’equilibri i córrer a amagar-me en una casa buida, perquè sabem que, després del primer míssil, en solen llançar un altre.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Escòcia nomena Swinney nou ministre principal

¿Quines diferències hi ha entre informar d’aquesta guerra i d’altres que han assolat Gaza, per exemple la del 2014?

El que passa és enorme, i la cobertura mediàtica havia d’estar al nivell. Hem intentat cobrir el més important, amb professionalitat i transparència. Vaig començar la cobertura des de la Ciutat de Gaza fins que l’Exèrcit va demanar a les organitzacions humanitàries i als periodistes abandonar el nord de la Franja. Uns quants periodistes ens vam quedar al nord. Vaig continuar la meva feina allà fins que vaig creuar la vall de Gaza cap al sud. Vaig reprendre la meva feina fins al martiri de Samer Abu Daqqa [el seu càmera] i l’assassinat del meu fill 35 dies després.