EUA eleva la pressió a Israel, però sense concretar objectius

Després de la mort de set cooperants en un atac a Gaza, Biden llança a Netanyahu el més semblant a un ultimàtum

EUA eleva la pressió a Israel, però sense concretar objectius

Idoya noain

3
Es llegeix en minuts
Idoya Noain
Idoya Noain

Corresponsal als EUA

Ubicada/t a EUA

ver +

La mort aquesta setmana de set cooperants de World Central Kitchen en un atac israelià a Gaza ha provocat en el president dels Estats Units, Joe Biden, allò que no havien aconseguit 33.000 palestins morts en sis mesos de guerra, una població desesperada molt a prop de la fam i l’amenaça per a la seva reelecció de bases demòcrates descontentes, cada vegada més integrants del seu propi partit, no només de l’ala progressista. Per primera vegada aquesta setmana, Biden ha elevat la pressió al Govern de Netanyahu amb el que fins ara és el més semblant a un ultimàtum de Washington.

El demòcrata ha condicionat "la política dels EUA respecte a Gaza" a "acció immediata" d’Israel amb mesures tangibles que alleugin el drama humanitari, protegeixin els que treballen repartint ajuda i minimitzin les víctimes civils. Ha instat també Netanyahu a empoderar els seus negociadors per aconseguir un alto el foc temporal, afegint també pressió als líders d’Egipte i Qatar perquè instin Hamàs a un acord que permeti alliberar els ostatges del 7 d’octubre.

Biden no ha posat ni un calendari específic ni objectius concrets a les seves demandes. Continua sense incloure en l’equació un aspecte fonamental de la relació i de la guerra: l’ajuda militar i la venda d’armes a Israel, que més i més legisladors li reclamen que restringeixi o condicioni. Aquesta setmana s’afegien a aquestes reclamacions figures centristes com els senadors Chris Coons i Tim Kaine i l’expresidenta de la Cambra baixa Nancy Pelosi.

Línies vermelles

Ningú s’atreveix a dir que aquest moment hagi de marcar un punt d’inflexió, especialment ara que l’afany dels Estats Units i frenar l’escalada d’un conflicte regional s’acosta perillosament al fracàs amb les tensions intensificades amb l’Iran després de l’atac israelià al consolat de Teheran a Damasc. Però és que també, com ha recordat Aaron David Miller, exnegociador del Departament d’Estat i ara al laboratori d’idees Carnegie Endowment, "les línies vermelles que marquen els EUA tenen tendència a tornar-se roses".

Biden utilitza una dura retòrica pública amb Netanyahu i l’ha anat intensificant de mica en mica al llarg d’aquests sis mesos, en els quals ha parlat contra "bombardejos indiscriminats" o ha qualificat d’"excessiva" l’acció militar a Gaza per part d’Israel. Ha advertit repetidament en públic, en privat i a través d’emissaris i negociadors en contra d’una operació a Rafah, on malviuen un milió de refugiats, mentre no hi hagi un pla per protegir els civils. Manté també una postura divergent sobre el futur de la zona i advoca pel retorn de l’Autoritat Nacional Palestina a Gaza i per nous esforços per establir un Estat palestí.

Desacords

Notícies relacionades

Els desacords sobre aquestes qüestions són públics. Netanyahu no només obvia o rebutja les idees de Washington, sinó que de vegades ho fa de manera humiliant. Tot i així, Biden es manté al seu costat. "Mai abandonaré Israel. La defensa d’Israel és crítica", va afirmar el mes passat en una entrevista a MSNBC.

Aquest suport "infrangible" i "blindat" a Israel, el país que més ajuda rep dels EUA des de la Segona Guerra Mundial, té un eix militar. Tot i que la petició de més de 14.000 milions de dòlars que va fer Biden al Congrés continua paralitzada a la Cambra baixa per la resistència dels republicans a l’ajuda a Ucraïna, que va en el mateix paquet legislatiu, Washington continua aplicant un acord que es va segellar el 2016 sota la presidència de Barack Obama que va donar llum verda a 38.000 milions en una dècada.