EUA eleva la pressió a Israel, però sense concretar objectius

El demòcrata ha condicionat "la política dels EUA respecte a Gaza" a "acció immediata" d’Israel amb mesures tangibles que alleugin el drama humanitari, protegeixin els que treballen repartint ajuda i minimitzin les víctimes civils. Ha instat també Netanyahu a empoderar els seus negociadors per aconseguir un alto el foc temporal, afegint també pressió als líders d’Egipte i Qatar perquè instin Hamàs a un acord que permeti alliberar els ostatges del 7 d’octubre.

Biden no ha posat ni un calendari específic ni objectius concrets a les seves demandes. Continua sense incloure en l’equació un aspecte fonamental de la relació i de la guerra: l’ajuda militar i la venda d’armes a Israel, que més i més legisladors li reclamen que restringeixi o condicioni. Aquesta setmana s’afegien a aquestes reclamacions figures centristes com els senadors Chris Coons i Tim Kaine i l’expresidenta de la Cambra baixa Nancy Pelosi.

Línies vermelles

Ningú s’atreveix a dir que aquest moment hagi de marcar un punt d’inflexió, especialment ara que l’afany dels Estats Units i frenar l’escalada d’un conflicte regional s’acosta perillosament al fracàs amb les tensions intensificades amb l’Iran després de l’atac israelià al consolat de Teheran a Damasc. Però és que també, com ha recordat Aaron David Miller, exnegociador del Departament d’Estat i ara al laboratori d’idees Carnegie Endowment, "les línies vermelles que marquen els EUA tenen tendència a tornar-se roses".

Biden utilitza una dura retòrica pública amb Netanyahu i l’ha anat intensificant de mica en mica al llarg d’aquests sis mesos, en els quals ha parlat contra "bombardejos indiscriminats" o ha qualificat d’"excessiva" l’acció militar a Gaza per part d’Israel. Ha advertit repetidament en públic, en privat i a través d’emissaris i negociadors en contra d’una operació a Rafah, on malviuen un milió de refugiats, mentre no hi hagi un pla per protegir els civils. Manté també una postura divergent sobre el futur de la zona i advoca pel retorn de l’Autoritat Nacional Palestina a Gaza i per nous esforços per establir un Estat palestí.

Desacords

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El Regne Unit rep una xifra rècord d’immigrants en un dia electoral clau

Els desacords sobre aquestes qüestions són públics. Netanyahu no només obvia o rebutja les idees de Washington, sinó que de vegades ho fa de manera humiliant. Tot i així, Biden es manté al seu costat. "Mai abandonaré Israel. La defensa d’Israel és crítica", va afirmar el mes passat en una entrevista a MSNBC.

Aquest suport "infrangible" i "blindat" a Israel, el país que més ajuda rep dels EUA des de la Segona Guerra Mundial, té un eix militar. Tot i que la petició de més de 14.000 milions de dòlars que va fer Biden al Congrés continua paralitzada a la Cambra baixa per la resistència dels republicans a l’ajuda a Ucraïna, que va en el mateix paquet legislatiu, Washington continua aplicant un acord que es va segellar el 2016 sota la presidència de Barack Obama que va donar llum verda a 38.000 milions en una dècada.