Allò que separa Finlàndia d’Espanya
Amb cent punts atorgats sobre cent, Finlàndia és el país amb més índex de llibertat del món, segons Freedom House, institut d’investigació fundat el 1941. Supera la resta de països escandinaus, els centreeuropeus, Canadà més Austràlia, Japó, Nova Zelanda Uruguai i el sorprenent Xile. Amb 90 punts, Espanya obté un excel·lent, empatant amb Itàlia, superant França per un dígit i els Estats Units per set, que va perdent pistonada any rere any en això de les llibertats.
El mapa confirma l’estat actual del planeta depenent d’on visquem. Hi ha hagut incorporacions recents a la zona de notable, com Sud-àfrica, que s’uneix als altres quatre països d’aquest continent que passen el tall: Namíbia, Botswana, Ghana i Lesotho. Una altra nació que progressa adequadament és Mongòlia. Com els crancs, cap enrere, estan Mèxic, Sèrbia i Hongria, únic país de la Unió Europea que no arriba a 70 punts.
El rànquing de llibertats s’uneix a llistes similars com l’Índex de Desenvolupament Humà de les Nacions Unides i el de competitivitat de l’escola de negocis IMD. En tots els casos, els sospitosos habituals sempre arriben als primers llocs. Amb prou feines hi ha hagut variacions a les primeres places en els últims anys.
De Finlàndia en coneixem quatre coses. Els que hem visitat Lapònia a l’hivern hem quedat del tot sorpresos per la seva capacitat d’adequar-se a la foscor i l’avorrit ordre amb què conviuen. La seva gastronomia i els preus és millor no recordar-ho. A Finlàndia van crear una empresa de paper i una altra de mòbils que va ser líder mundial –¿qui no recorda Nokia?–. L’empresa més important en vendes és l’energètica Fortum. Abans que fos nomenada primera ministra Sanna Marin, ningú coneixia qui governava el país. Tampoc recordem fàcilment qui la va substituir: es tracta de Petteri Orpo. Sent sincers, tampoc crec que a Finlàndia sàpiguen espontàniament qui és el president del Govern espanyol.
Els tòpics ens citen el seu amor per les saunes i animen a visitar els milers de llacs, plens de mosquits estiuencs. El seu compositor clàssic més conegut és Jean Sibelius i a Eurovisió solen enviar grups de rock dur. Finlàndia gaudeix d’una complexa i tràgica història, incloent-hi la submissió a Rússia. Junt amb Suïssa, és el país del món amb més nombre de refugis antinuclears i, en els últims mesos, després de la seva entrada a l’OTAN, hem conegut com funciona la seva política de rearmament. La seguretat nacional és avui la seva primera prioritat.
Finlàndia (i Noruega, Dinamarca i Suècia) poden ser els països més lliures, competitius i igualitaris del món, però ni regalat alguns hi aniríem a viure. Tots aquests rànquings no valoren condicionants subjectius com poden ser les relacions socials, la gastronomia, el clima, la família, l’oci, la cultura i la seguretat en tots els sentits. De vegades, en l’extrem occidental d’Europa no apreciem el que tenim.
