Vaclav Smil: "És criminal que es malgasti el 40% dels aliments"

"Enginyeria, temes duros. Que s’oblidi d’estudiar ciències socials. Només l’enginyeria solucionarà els greus desafiaments de la humanitat. La intel·ligència artificial no arreglarà els desafiaments energètics que tenim al davant". És la recomanació que Vaclav Smil dona a qualsevol jove que vulgui iniciar una carrera. "No soc optimista ni pessimista. Explico les coses tal com són. Ningú és prou llest per predir com serà el futur", afirma un dels científics més escoltats del planeta, expert en energia i medi ambient. No dubta a posar de manifest les contradiccions de la situació actual. Com un professor de "la vella escola", com li agrada definir-se, enuncia sempre les preguntes. Quatre factors defineixen la seva anàlisi al llarg de la conversa mantinguda amb ell.

Primer factor: la transició serà molt més llarga.

"¿Endevina quins són els elements essencials que serveixen per construir els aerogeneradors o turbines eòliques? En són quatre: ciment, acer, plàstic i amoníac. ¿I algú pot dir què és necessari per produir aquests quatre elements, clau en el desenvolupament industrial dels últims dos-cents anys? Més fàcil encara: ¡combustibles fòssils!". Sense petroli ni gas, afirma Smil, no és possible desenvolupar les energies renovables. "És molt difícil, per no dir impossible, crear un nou sistema d’energia sense tenir en compte el vell. Quan es va començar a desenvolupar l’energia fòssil –posa d’exemple–, s’utilitzaven per extreure-la quantitats immenses de fusta. Les transicions energètiques no es poden improvisar ni accelerar com es pretén sense tenir en compte aquest i altres factors". Smil no està en contra dels objectius de reduir les emissions de CO2 a zero, simplement posa en evidència que el rei està despullat, que les complexitats geopolítiques i tecnològiques del planeta exigeixen analitzar fredament les dades. "No podem fabricar acer o ciment verd en els temps que alguns polítics anhelen. I, tot i que es tingués la solució tècnica, caldria escalar-la. El procés per aconseguir-ho és molt complex. Necessitem milers de milions de tones d’acer, ciment i plàstic cada any. La transició serà molt més llarga".

Segon factor: la solució només pot ser global. I no sembla que sigui molt fàcil aconseguir-ho.

Smil recorda les grans desigualtats en desenvolupament que hi ha al món, on el 60% de la població es concentra al sud-est asiàtic –i és l’Índia el país que més creix per sobre de la Xina– i països africans com Nigèria són els de més creixement en habitants. "Per molt que Europa –la UE representa un 6% de la població mundial i un 15% del PIB– sigui totalment verda, ¿quins efectes tindrà? Fins i tot a Europa hi ha diferències radicals entre països com Noruega, amb els seus incentius per comprar cotxe elèctric, i Espanya, amb un parc molt limitat". ¿Utopia o possibilitat? "Seria ideal que els grans països treballessin junts en un objectiu común: la Xina, l’Índia, els Estats Units, Rússia, Indonèsia, el Brasil, Nigèria i la Unió Europea". És clar que aquesta opció, enmig de la complexitat geopolítica del moment, es veu molt llunyana en el temps. "Vivim en temps molt perillosos, hi pot haver una crisi global. Afortunadament, la situació de dependència en energia respecte a l’Orient Mitjà no és com en els anys setanta. Els Estats Units –qui ho hauria dit– és el primer productor mundial de petroli i gas". Recorda, en canvi, que la Xina controla el 60% de les matèries primeres, un percentatge que en el cas dels materials rars arriba al 90%".

Tercer factor: la diversificació energètica existeix i existirà.

"Angela Merkel va cometre un greu error: supeditar la font d’energia del seu país al gas procedent de Rússia. Ho va consolidar malgrat que Putin ja va envair Crimea i l’est d’Ucraïna el 2014. Va jugar a una sola bala i ja sabem les conseqüències que va tenir després de la invasió d’Ucraïna el febrer del 2022", recorda Smil. Per a l’autor de Cómo funciona el mundo, Energía y civilización i Los números no mienten, "en els estadis preliminars de qualsevol desenvolupament ningú pot preveure quina energia acabarà liderant al cap de 20 o 30 anys. Per exemple, només pensant en vehicles, hi ha sis energies disponibles. Seria d’idiotes pensar que en sigui només una". I Smil posa com a exemple els errors constants en les previsions. "Als anys setanta, la gran aposta era l’energia nuclear, després va venir el gas natural, després van arribar les renovables...". I deixa oberta la porta a solucions tecnològiques encara impredictibles. Una confessió: "A casa –viu a Winnipeg– utilitzem gas natural". I no dubta que el Canadà és un país de present i futur gràcies als seus recursos naturals.

Notícies relacionades

El sector de l’oli d’oliva valora abaixar preus al setembre

Carrefour aixeca el veto a les bosses de patates Lay’s i Ruffles

Quart factor: les solucions depenen del gra de sorra que puguem aportar.

"Cal malgastar menys, gastar el just i no utilitzar energia que no sigui necessària. El que més m’enutja,perquè és criminal, és el 40% de malbaratament dels aliments. ¿Té sentit que hi hagi 30.000productes diferents als supermercats d’Occident? Quan hi entres te n’adones que les prestatgeries mai estan buides. ¿Per què entre tots no intentem anar a comprar a una sola botiga cada setmana i no a quatre o cinc. Realment, ¿és necessari volar cada any a tants llocs? ¿Té sentit que ens atipem de consumir –fins i tot produir– fruites tropicals?".