Ultraortodoxos davant la mili

L’atac de Hamàs del 7 d’octubre va revelar les costures de l’Estat d’Israel. Algunes d’elles, les més febles, semblen a punt de cedir. La ja polaritzada societat jueva va deixar de banda els seus xocs dels mesos anteriors, però les pugnes continuaven allà, latents. Ara, gairebé sis mesos després d’aquest fatídic atac, no queda res d’una unitat que va resultar caduca.

La imminent decisió del Tribunal Suprem israelià a final de mes sobre si la comunitat ultraortodoxa passa a ser sotmesa a l’obligatorietat del servei militar, com la resta de la població, té el país en suspens. Per a molts, Israel està a punt de la ruptura.

"Una qüestió existencial"

"En el dia d’avui la qüestió de la integració i la participació dels ultraortodoxos a l’Israel més ampli, ja sigui en l’economia, les institucions i l’Exèrcit, s’està convertint en una qüestió existencial per a l’Estat d’Israel", explica l’ultraortodox Yehoshua Pfeffer a EL PERIÓDICO.

La comunitat d’aquest professor de la Universitat Hebrea de Jerusalem pateix una "divisió" agreujada pels tràgics esdeveniments del 7 d’octubre. "Des d’aleshores, hi ha un sentiment més gran de la responsabilitat cap a Israel", afegeix, però això no ha implicat un convenciment general de la necessitat de servir a l’Exèrcit.

Fa 75 anys, durant la creació de l’Estat d’Israel, el seu primer ministre, David Ben Gurion, va eximir els homes jueus que estudiaven la Torà a temps complet a les ieixivàs, les escoles religioses, de fer el servei militar. Llavors eren només 400 joves. Ara, la comunitat ultraortodoxa està formada per 1,3 milions de jueus a Israel. "Desenes de milers de joves que podrien fer el servei militar com la resta dels israelians estan exempts d’això amb la justificació que estudien la Torà, però aquesta no és la realitat", denuncia Gideon Rahat, de l’Institut de Democràcia d’Israel (IDI). "Els líders ultraortodoxos utilitzen aquest argument per mantenir a la comunitat allunyada de la vida moderna", afegeix.

Notícies relacionades

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Israel instal·la nous campaments mentre ultima la invasió de Rafah

Per evitar posar en risc les seves aliances amb els partits ultraortodoxos, el primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, ha proposat un augment de l’edat per servir a l’Exèrcit, així com l’extensió del servei militar i dels dies per any que els reservistes han de fer instrucció. Però gran part de la societat, del seu Exèrcit i del seu Govern, com el ministre de Defensa, Yoav Gallant, se li han tirat a sobre.

A finals de mes, el Suprem ha de decidir si obliga o no el Govern a forçar l’allistament dels ultraortodoxos. Si Netanyahu sucumbeix a la pressió dels seus aliats, haurà de presentar una nova llei per excusar-los.