Estat Islàmic a Khorasan, el principal sospitós de l’atemptat de Moscou

Mentre a Moscou els serveis d’intel·ligència intentaven establir vincles entre el Govern d’Ucraïna i el grup responsable de l’atac, les autoritats de Kíiv i l’oposició russa recordaven l’ampli historial d’atemptats autoinfligits o permesos en territori rus durant el mandat de Putin per obtenir rèdits polítics, tant a l’interior com a l’exterior del país.

L’atac més mortífer fins ara perpetrat per EI–Khorasan es va produir l’agost del 2021, mentre es portava a terme la caòtica evacuació de l’Afganistan de personal militar occidental i civils després de l’entrada dels talibans a Kabul. Un centenar de persones, entre elles 13 soldats nord-americans, van perdre la vida quan un suïcida va fer esclatar una càrrega explosiva a la sala d’espera de l’aeroport de la capital afganesa. La representació diplomàtica nord-americana, igual que en aquesta ocasió l’ambaixada dels EUA a Moscou, va advertir llavors de la imminència d’un atemptat terrorista.

En els últims mesos s’han produït diverses detencions de membres d’aquesta branca radical d’Estat Islàmic en territori europeu, arrestos que han suscitat gran preocupació entre els governs de la UE. Fa tan sols quatre dies, les forces de seguretat d’Alemanya van capturar dos ciutadans afganesos que recaptaven fons i s’estaven preparant per atacar el Parlament de Suècia, obrint-hi foc a dins, en represàlia per la crema d’exemplars de l’Alcorà. A l’agost, les forces de seguretat d’Alemanya i els Països Baixos van detenir cinc ciutadans del Tadjikistan, un del Kirguizstan i un del Turkmenistan, totes elles exrepúbliques soviètiques, també per la seva pertinença a organitzacions terroristes locals per a les quals recaptaven diners.

Els pitjors malsons

L’atac contra el centre comercial Crocus va fer reviure als habitants de Moscou els pitjors malsons de finals del segle passat i principis de l’actual, quan es van produir nombrosos atemptats terroristes que van causar la mort de centenars de persones, en particular la sèrie d’explosions a Moscou i altres ciutats russes del 1999, que van permetre al llavors primer ministre Putin justificar l’inici de la segona guerra de Txetxènia i catapultar així les seves aspiracions de succeir Borís Ieltsin com a president, a més de les preses d’ostatges al teatre Dubrovka l’octubre del 2002 i a l’escola de Beslan el setembre del 2004, que van acabar tràgicament. L’autoria d’aquestes accions terroristes ha sigut molt qüestionada per investigacions posteriors.

«Provocació deliberada»

Evocant aquests antecedents, tant els serveis d’intel·ligència ucraïnesos com l’oposició armada russa han acusat, tot i que sense dades o proves, el mateix Estat rus del que ha passat. «És una provocació deliberada dels serveis especials de Putin», va assegurar el portaveu de la intel·ligència militar ucraïnesa, Andrí Iusov. La Legió Llibertad de Rússia, grup paramilitar rus que actua des de territori ucraïnès, també ha responsabilitzat «el règim terrorista de Putin» de la tragèdia.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

«Hem vist manifestacions similars de la dictadura del Kremlin des dels primers dies del mandat de Putin», diu un comunicat amb referència als foscos atemptats comesos durant l’any 1999.

En una primera valoració per a EL PERIÓDICO des de Washington, David Satter, primer periodista que va acusar al règim de Putin d’embarcar-se en accions de terrorisme d’estat, va descartar que l’atac al Crocus City Hall de divendres a la nit fos un atac de falsa bandera. «És massa aviat per estar-ne segur, però si Estat Islàmic es va atribuir l’autoria, és probablement un atac seu». Sobre la possibilitat que els serveis de seguretat fessin els ulls grossos davant les actuacions del grup terrorista i permetessin la incursió terrorista, una cosa de la qual també ha sigut acusat l’Estat rus en el passat, Satter no ho va descartar del tot, encara que es preguntava el motiu. «Una cosa així només és útil si [les autoritats russes] poden culpar els ucraïnesos», va dir.