Un comunicat impecable

Des de l’inici del missatge s’acariciava les mans intentant calmar-se. Fa un parell d’anys que Kate Middleton va aprendre a mirar a càmera i a parlar de tu a tu (el compte dels prínceps de Gal·les a Instagram n’està ple d’exemples). Els nervis, per tant, no eren escènics. No obstant, aquesta vegada era molt diferent. La incomoditat que transmetia el moviment dels seus dits procedia d’aquella terrible sensació quan saps que al revelar-li al món la teva malaltia el malson es fa ara (més) real.

El més impactant del missatge no parlat va ser comprovar com el gest més característic i valorat de Kate s’havia apagat. Aquell vital i contagiós somriure seu, no el que es dibuixa als llavis, sinó el que és sincer i vital perquè brilla als ulls, no va aparèixer. El cansament i la fatiga, tant física com mental, eren evidents al seu rostre. Sobretot quan es va referir al tractament de quimioteràpia que està rebent. Les parpelles i les comissures dels llavis estaven caigudes (tristesa, preocupació). Alhora, va ajuntar les mans en un gest de súplica (ajuda). Més tard, quan va demanar «temps i espai» per recuperar-se, va repetir el gest però en forma de prec.

«Tenir Guillem al costat també és una gran font de consol i tranquil·litat», va assegurar. Una declaració convincent sobre la relació amb el seu marit perquè en aquell moment va enllaçar les mans (unió) i es va acariciar el polze (m’ha cuidat, m’ha protegit). Fins i tot va inclinar el cap i va aparèixer una mirada de retret (potser dedicada a la crueltat de totes aquestes notícies falses sobre el seu matrimoni i sobre una suposada infidelitat que hauria comès el seu marit).

Kate va aparèixer sola, i així transmetia seguretat i fortalesa. Perquè per molt important i fonamental que sigui la companyia i el carinyo de familiars i amics, a la malaltia t’enfrontes sola. En un espai a l’exterior (vida, oxigen), asseguda en un banc de fusta (natural), un element decoratiu que convida a la conversa i la relaxació. El fons verd (esperança) i les flors (renaixement) completaven una posada en escena per crear un ambient plàcid, pròxim, íntim i sense artificis. Així mateix, es va mostrar gestualment contundent (les mans en paral·lel, indicant un camí cap a davant) a l’assegurar «estic bé». No només mirant de tranquil·litzar els altres, també era un missatge d’autoconvenciment. Davant qualsevol malaltia, el pensament i l’actitud positiva són essencials.

També va cridar l’atenció una de les seves celles. La dreta presentava una forma diferent de l’habitual (tampoc es tracta d’un arqueig expressiu ocasional). Possiblement l’alopècia facial hagi sigut en el seu cas un dels primers efectes visibles de la químio. Poc maquillada, amb roba casual (un suèter de ratlles d’estil parisenc i uns texans), sí que forma part de l’estil informal que Kate fa servir sempre que l’ocasió, òbviament, l’hi permet.

El missatge de Kate ha sigut comunicativament impecable i ha arribat en el moment en què ella s’ha sentit amb forces per fer-ho. Que la clínica on va ser intervinguda els advertís sobre la possibilitat que alguns treballadors haguessin robat informació del seu arxiu mèdic probablement també va avançar l’anunci. I, per descomptat, l’elecció del dia per publicar-ho (divendres a la tarda) tampoc és casual. Els seus tres fills ja havien sortit del col·le i començaven vacances (estan recollits i protegits).

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Hamàs estudia la nova oferta de treva d’Israel a Gaza

Els errors de la foto retocada

La seva absència per malaltia és comprensible, fins i tot abans de confessar que es tracta d’un càncer. Però això no treu que Kensington Palace, a diferència de Buckingham en el cas de Carles III, ha gestionat fatal aquesta crisi comunicativa (i després de credibilitat) i ha comès molts errors. El pitjor: permetre divulgar una fotografia retocada de la princesa i els seus fills en un context de preocupació, rumors i fins i tot teories conspiradores. La naturalitat i modernitat amb què els prínceps de Gal·les treballen les seves aparicions i xarxes socials, tot un paradigma i imitats per moltes institucions, va xocar de sobte amb un hermetisme incomprensible i gens recomanable en el segle XXI.