L’ajustat resultat electoral a Portugal fa preveure un Govern fràgil

Montenegro va perdre les primàries del PSD el 2020 davant el llavors líder de la formació, Rui Rio. Una derrota per escàs marge que el va deixar tocat però no enfonsat. Poc més de dos anys més tard i després de la debacle electoral del seu partit el 2022, l’etern candidat va tornar a la càrrega per fer-se amb el control d’una formació que, aquesta vegada sí, li va donar un ampli suport amb el 72% dels vots. En aquell moment, Montenegro va fer una crida a la unitat per aconseguir plantar cara a un Partit Socialista més fort que mai, una cosa que no li ha resultat fàcil en una formació marcada per les lluites internes.

Ascens complicat

Montenegro, advocat de formació, va iniciar el seu periple polític en l’administració local. Va ser regidor al municipi d’Espinho, al nord del país, durant la dècada dels 90, però el seu ascens va ser molt més difícil del previst. Va perdre les eleccions per ocupar l’alcaldia en dues ocasions, el 2001 i el 2005, tot i que va aconseguir retallar distàncies amb el seu rival socialista i aplanar el terreny per a un canvi de Govern el 2009. Ell va preferir, no obstant, fer el salt a la política nacional el 2002 com a diputat del Parlament, on va anar creixent fins a convertir-se en portaveu parlamentari el 2011, després de la victòria del llavors candidat del PSD, Pedro Passos Coelho.

Els seus detractors l’han associat durant molt temps als anys d’austeritat a Portugal, imposada per la intervenció de la troica, i que van provocar un canvi de rumb al país el 2015 amb el pacte de la geringonça. La seva proximitat amb Passos Coelho ha servit a l’esquerra per tornar a agitar el fantasma de l’austeritat durant la campanya, però lluny d’acovardir-se, Montenegro va convidar l’ex primer ministre a un dels seus actes. "Som aquí per ajudar els portuguesos a canviar el país. No necessitem que s’avivi la por del coco i del llop ferotge", va dir Passos Coelho en el míting per respondre als atacs dels seus rivals.

Notícies relacionades

Hamàs estudia la nova oferta de treva d’Israel a Gaza

Una empresa israeliana fabricarà "aviat" drons al Marroc

Montenegro ha proposat abaixar els impostos als treballadors i, alhora, apujar les pensions i millorar la qualitat dels serveis públics com la sanitat i l’educació. Un objectiu ambiciós que tracta de desvincular la seva imatge de la de les retallades en els anys que va actuar com a portaveu parlamentari. Aquest discurs li ha valgut millorar lleugerament els resultats del 2022, amb prop de 235.000 vots més, tot i que en termes de diputats la millora ha sigut pitjor del previst: el partit comptarà amb tres diputats més que fa dos anys. Alguns dels seus crítics li retreuen el seu escàs carisma i la poca capacitat per atraure a les masses, fins i tot en un escenari advers per al PS, colpejat pels casos de presumpta corrupció que van obligar a dimitir Costa.

Els analistes coincideixen a assenyalar que el gran triomfador de la contesa va ser el líder de l’extrema dreta Chega, André Ventura, que ha sigut capaç d’aglutinar una part important de l’electorat de dretes gràcies al seu discurs directe i a la bona capacitat oratòria. Uns atributs que no caracteritzen Montenegro però que no han impedit que sigui ell el candidat nomenat, amb gairebé tota seguretat, pel president de la República, Marcelo Rebelo de Sousa, per formar Govern. La seva capacitat de resiliència l’ha portat fins aquí, ara només falta saber fins on és capaç de portar-lo.