Grans plans però pocs fons a la UE

La Comissió Europea ha presentat aquesta setmana l’Estratègia Europea d’Indústria de Defensa per potenciar el desenvolupament de la seva indústria militar i reduir l’enorme dependència exterior de la UE en matèria d’armament i equipament militar (el 63% comprat als EUA i el 78% del total fora de la UE). Però el finançament previst es limita a 375 milions d’euros anuals per al conjunt dels 27 estats membre.

Fa un mes, les institucions de la UE van pactar el text final del reglament de la Indústria de Zero Emissions Netes per competir amb la legislació nord-americana de transició energètica i tecnològica Inflation Reduction Act (IRA). Però mentre la llei nord-americana va acompanyada d’unes massives subvencions equivalents a 336.000 milions d’euros, la llei europea no preveu cap finançament específic i es limita obrir la porta a subvencions nacionals.

El Pacte Verd per a la transició energètica europea tampoc va dotat de prou finançament i trasllada gran part dels 620.000 milions d’inversions anuals addicionals requerits per aconseguir els objectius als ciutadans, al sector agrari i a les empreses.

La Comissió Europea exigeix als governs nacionals uns plans d’ajust pressupostari des d’aquest mateix 2024, mentre reconeix al mateix temps que són indispensables per al futur de la UE inversions multimilionàries en la transició energètica, la recuperació del retard tecnològic acumulat, la transformació industrial i el reforçament de la capacitat de defensa.

Nous costos

A aquesta impossible quadratura del cercle, cal afegir la desatesa esmena del dèficit i malestar social acumulat per l’augment de la desigualtat, la pèrdua de poder adquisitiu, el deteriorament dels serveis públics d’educació, sanitat i transports, la falta de vivenda assequible i les infraestructures pendents, així com els nous costos per adaptar-se als efectes del canvi climàtic (sequera, inundacions, onades de calor, danys costaners i pèrdua de platges).

França, per exemple, ha adoptat un ajust pressupostari de 10.000 milions aquest any i planeja 20.000 milions més el 2025. Alemanya també ha hagut de retallar els seus pressupostos en 60.000 milions i preveu un altre ajust d’almenys 45.000 milions el 2025. Un dels detonants de l’actual revolta agrària a la UE va ser l’augment dels impostos en el gasoil agrícola a França i Alemanya en el marc dels plans d’ajust i les mesures del Pacte Verd.

L’expresident del Banc Central Europeu (BCE) i salvador de l’euro, Mario Draghi, va explicar en el Consell informal de Ministres d’Economia i Finances de la UE del 24 de febrer a Gant (Bèlgica) que la UE necessita invertir una quantitat de diners gegant en un termini relativament curt de temps. Draghi va remarcar que la bretxa entre els EUA i la UE en termes de dèficit d’inversió equival a 500.000 milions d’euros anuals i que un terç d’aquesta xifra correspon a la insuficient inversió pública.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

L’Institute for Climate Economics detalla en el seu informe del febrer passat que la UE té actualment un dèficit anual en inversió climàtica de 407.000 milions, equivalents al 2,6% del producte interior brut (PIB), que li impedirà arribar als objectius fixats per al 2030 en la transició verda en matèria d’energia, transport i edificis. L’informe destaca que és necessari doblar les actuals inversions públiques i privades per aconseguir els objectius climàtics del 2030. A això, cal afegir els 125.000 milions addicionals anuals d’inversió per recuperar el retard tecnològic i digital, segons la Comissió Europea, i els 100.000 milions anuals suplementaris per dotar-se d’una capacitat efectiva en defensa, segons el comissari d’Indústria, Thierry Breton.

Les deficiències del model de transició energètica adoptat per la UE comporten que el preu del quilowatt/hora de l’electricitat per a les seves empreses i indústries sigui tres vegades més car que per a les seves competidores nord-americanes, segons les dades de la Comissió Europea, cosa que continua minvant la competitivitat de la indústria europea i afavoreix la deslocalització. I el nivell d’inversió anual en la UE en investigació continua molt inferior respecte al dels Estats Units: 2,3% del PIB davant el 3,5% nord-americà i lluny de l’objectiu del 3% per al 2030, reconeix la Comissió Europea.