El PPE impulsa Von der Leyen per a un segon mandat a Brussel·les

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va sortir ahir llançada a buscar el seu segon mandat com a candidata del Partit Popular Europeu (PPE), que segons els sondejos defensarà la seva posició de primera força en els comicis del bloc comunitari del juny vinent. Va aconseguir la seva designació com a candidata dels populars per 400 vots, davant 89 en contra, en el congrés celebrat ahir i dimecres a Bucarest.

Pràcticament, l’únic objectiu de la cita era mostrar cohesió entorn de la candidata i aprovar un programa electoral de 25 pàgines. En matèria migratòria apunta a una espècie de model Ruanda en al·lusió a la fórmula britànica basada en acords amb tercers països considerats "segurs" per frenar la immigració irregular o tornar allà els sol·licitants rebutjats. És una picada d’ullet a l’electorat més dretà, malgrat les distàncies que diuen mantenir respecte a la ultradreta.

"Nosaltres representem els valors europeus davant el desafiament dels populismes, nacionalismes i demagogs apareguts entre l’extrema dreta o l’extrema esquerra [...]. Són forces que trepitgen els nostres valors, de noms diferents però amb el mateix propòsit, que és la destrucció de la nostra Europa", va proclamar Von der Leyen. Entre aquests "enemics" hi ha els "amics de (Vladímir) Putin", va afegir, en direcció a l’extrema dreta pròxima o que actua fins i tot com a aliada del líder del Kremlin.

Marcar la línia divisòria respecte a l’extrema dreta serà un dels puntals de la seva campanya, com ho serà l’aposta pel rearmament i la Defensa europeus, a més del compromís amb Ucraïna. Presumiblement passarà de puntetes pel Pacte Verd, que de projecte "estrella" en el seu primer mandat ha passat a convertir-se en eix de les protestes del camp europeu. La seva idea de transició ha quedat enterrada per diversos líders europeus i pel president del PPE, l’així mateix alemany Manfred Weber.

Des del seu lloc en la presidència de la Comissió, Von der Leyen ha anat abandonant la via centrista, en part perquè aquesta és la realitat també entre molts dels 80 partits integrats al PPE. El congrés de Bucarest va servir, a més de per proclamar-la com a candidata única, d’aparador dels diferents corrents dels populars europeus i de la creixent presència dels que han abandonat ja el cordó sanitari contra la ultradreta.

Van parlar davant els delegats líders a l’oposició, com l’espanyol Alberto Núñez Feijóo, el Partit Popular del qual governa amb Vox en comunitats autònomes i ajuntaments. També ho va fer el primer ministre finlandès, Petteri Orpo, que governa amb els ultradretans Veritables Finlandesos, i el seu homòleg a Suècia, Ulf Kristersson, al capdavant d’una coalició en minoria que depèn del suport extern dels radicals Demòcrates Suecs. Per Forza Italia va intervenir Antonio Tajani, ministre d’Exteriors i segon en el Govern de la ultradretana Giorgia Meloni.

Exemples del contrari van ser el primer ministre de Polònia, Donald Tusk, que ha deixat enrere l’era de domini de l’ultranacionalista Llei i Justícia (PiS) al capdavant d’una coalició amb el centre i l’esquerra moderada. O l’austríac Kerl Nehammer, que governa amb els Verds, però té per davant un complex any electoral, ja que a les europees seguiran a la tardor els comicis nacionals.

Von der Leyen va aconseguir l’elecció com a presidenta de la Comissió Europoea el 2019 amb suports del grup socialista i dels centristes-liberals. Els sondejos coincideixen que el PPE defensarà la seva posició de primera força a l’Eurocambra, amb uns 180 escons del total de 720. Al grup de socialistes i socialdemòcrates se’ls pronostica el segon lloc amb uns 140 diputats. I la lluita pel tercer lloc està entre les dues famílies de la ultradreta o populisme dretà: Identitat i Democràcia, en què estan integrats el partit de la francesa Marine Le Pen, la Lliga de l’italià Matteo Salvini i Alternativa per a Alemanya (AfD); i Conservadors i Reformistes, el grup de l’espanyol Vox, del partit de Meloni a Itàlia i del PiS ara opositor a Polònia. El centre-liberal o Renew està en cinquena posició.

Tres comicis regionals

Notícies relacionades

Les eleccions locals al Regne Unit posen a prova el lideratge de Sunak

Els científics alerten del risc que la UE encoratgi la "vigilància massiva"

Dependre del suport de l’AfD seria altament tòxic per al bloc conservador del qual és originària Von der Leyen. La CDU/CSU descarta tota cooperació amb els ultres a escala nacional o regional. Va en primera posició en intenció de vot, però l’extrema dreta li disputa el lideratge a l’est del país. Al setembre hi ha tres comicis regionals en aquesta meitat d’Alemanya i els ànims conservadors estan dividits entre els defensors del cordó implantat amb Merkel i els defensors d’"obrir-se al diàleg".

De Von der Leyen es va dir que seria la successora per a Angela Merkel al capdavant de la família conservadora alemanya. El pla no va prosperar però és l’única supervivent identificable amb l’era Merkel, de qui va ser ministra de la Família, del Treball i finalment de Defensa, lloc del qual va saltar el 2019 a la UE.