La Xina busca receptes econòmiques en la sessió parlamentària anual

Al voltant de la confiança davant l’onatge girarà la sessió parlamentària anual que va començar ahir a la Xina, més inclinada que mai a les tasques econòmiques. Les al·lusions a les incerteses sempre van abundar a l’Assemblea Nacional Popular, fins i tot en els dies esplendorosos. Ara, quan els signes inquietants s’acumulen, urgeix tant trobar les receptes com apujar la moral.

Uns 3.000 delegats de tot el país s’apleguen aquesta setmana al Gran Palau del Poble, al costat oest de la plaça Tiananmen, per prendre el pols al país i aprovar per unanimitat tot el que li mani el Govern. És la màxima expressió d’aquesta "democràcia de consens" que reivindica la Xina davant el guirigall paralitzant d’Occident. Començarà amb el discurs del primer ministre, Li Qiang, que detallarà el que s’ha fet al passat exercici, aixecarà acta sobre els resultats i avançarà les directrius futures. En aquest tercer capítol de l’homilia, esquitxada pels sincopats aplaudiments de l’audiència, es revelaran girs estratègics que, en qualsevol cas, seran subtils perquè els sobtats es reserven als plens del Partit Comunista.

Exportacions a la baixa

Notícies relacionades

El Papa defensa en la seva primera homilia una Església que faci front als que la ridiculitzen i menyspreen

Qui és el nou Papa? Així és Robert Francis Prevost, elegit nou Pontífex Lleó XIV

L’Assemblea arriba quan el món, una altra vegada, anuncia un drama imminent. El marc econòmic és preocupant. La població envelleix perquè els joves ignoren les súpliques governamentals de procrear, l’atur juvenil puja tant que ja no se’n donen xifres, les exportacions han baixat per primera vegada en set anys, la inversió estrangera troba alternatives en l’Índia o el Vietnam, no acaba d’arrencar el consum intern que havia de jubilar el patró de fàbrica global i el sector immobiliari ha passat de liderar el creixement a torpedinar-lo.

Concentrava un terç del PIB nacional i ara arriben a tribunals hongkonguesos peticions de liquidació de promotores, el preu del totxo a les grans ciutats cau sense pausa i milions de vivendes venudes només existeixen en el plànol. El perill de desordres socials ha empès el Govern a concedir-los préstecs perquè, almenys, acabin els projectes emparaulats. No són qüestions lleugeres però el col·lapse és descartable. És probable que la Xina fixi un objectiu anual de creixement econòmic del 5%.