El ‘lobby’ pro Israel posa Biden entre l’espasa i la paret

La guerra de Gaza s’ha convertit en un tema central en la campanya de les eleccions presidencials dels EUA del novembre vinent. D’una banda, la pressió augmenta perquè el president Joe Biden aconsegueixi un alto el foc en un conflicte que ja supera els 30.000 morts. D’altra banda, amb els índexs d’aprovació per terra, la campanya de Biden, amb un gran volum de finançament del lobby pro Israel, necessita més liquiditat que mai per fer front a Donald Trump, el seu probable rival a les urnes.

Els EUA són el país on viu més població jueva fora d’Israel, amb uns 6 milions de jueus que, no obstant, representen a penes un 2% de l’electorat. Però la importància de la comunitat jueva en les eleccions nord-americanes no es mesura en vots, sinó en milions de dòlars.

Malgrat que Biden ha endurit recentment el seu llenguatge contra el president israelià, Benjamin Netanyahu, els EUA mantenen la seva ajuda militar. Les raons són geopolítiques –Israel és un aliat clau al Pròxim Orient–, però també domèstiques, segons l’expert en relacions EUA-Pròxim Orient Tariq Kenney-Shawa. "Biden ha decidit que costa més enfrontar-se al ‘lobby’ pro Israel que enfadar els nord-americans àrabs, palestins i progressistes", explica a EL PERIÓDICO aquest analista polític de l’institut d’investigació palestí Al-Shabaka.

La influència de l’AIPAC

Però el suport a Israel no és una qüestió de color polític, ho han fet històricament tots els ocupants de la Casa Blanca. El Comitè d’Afers Públics Americà Israelià (AIPAC) és considerat el lobby més influent dels EUA i va ser un suport crucial per fer Trump president el 2016. Però els 5,4 milions de dòlars que l’AIPAC va donar es van repartir equitativament entre els dos partits en l’últim cicle electoral 2020-2022.

L’AIPAC va gastar "grans sumes per influir en els resultats de les primàries demòcrates" de les quals Biden va sortir elegit, explica l’expert de finançament polític de la Universitat de Connecticut Paul Herrnson. El lobby pro Israel s’ha emparat en un recent canvi legal que permet donar quantitats il·limitades de diners a partits i candidats: són les ara denominades Superpac. Herrnson anticipa que el 2024, de nou, l’AIPAC "ajudi els candidats que recolzen la seva missió".

Al desaparèixer el sostre de recaptació, també hi ha hagut "un augment vertiginós dels desemborsaments de donants independents", afegeix Herrnson. Els inversors particulars són els que mouen més efectiu.

L’organització sense ànim de lucre OpenSecrets, amb seu a Washington DC, és el referent que rastreja i publica dades sobre el finançament de campanyes electorals i lobbies als EUA. Dels 25 donants més importants a polítics i campanyes electorals, 16 es reconeixen com a jueus i, malgrat que això no els converteix necessàriament en simpatitzants de Netanyahu, deixa Biden en una posició particularment delicada amb l’actual conflicte com a teló de fons.

Carta oberta de Soros

El finançador més important és el multimilionari George Soros, que es va escapar de l’ocupació nazi a Hongria i es va fer popular al provocar la fallida del Banc d’Anglaterra amb una inusual maniobra d’especulació de divises amb la qual es va enriquir. No obstant això, Soros, que ha aportat més de 178 milions de dòlars al Partit Demòcrata en només dos anys, es va voler desmarcar del lobby pro Israel demanant un alto el foc en una carta oberta i advocant per la solució entre eels dos Estats. També ha realitzat una donació de 15 milions de dòlars a grups propalestins.

Notícies relacionades

Sánchez acusa els EUA de voler "apropiar-se del cru veneçolà"

La Casa Blanca no exclou usar l’Exèrcit per aconseguir Groenlàndia

Per la seva banda, Michael Bloomberg, propietari de l’agència de notícies que porta el seu nom, va condemnar els atemptats de Hamàs en un editorial i va demanar més ajuda militar del Govern dels EUA per armar Israel. El també exalcalde de Nova York es va presentar a les primàries demòcrates del 2020 però es va retirar en favor de Biden, i va donar 50 milions al partit els dos anys següents.

Els principals finançadors del Partit Republicà també s’han posicionat a favor d’Israel en l’actual conflicte. El fundador del fons d’inversió Citadel, Kenneth Griffin, que va aportar 72 milions de dòlars als conservadors, ha interromput, no obstant, les seves donacions a la Universitat de Harvard, de la qual era un gran donant (300 milions de dòlars l’any passat) després dels moviments estudiantils propalestins. Així mateix, el fundador del gegant immobiliari Blackstone, Stephen Schwarzman, que va contribuir amb 37 milions al Partit Republicà, va donar 7 milions a la causa israeliana a l’octubre.