L’economia d’Ucraïna vira a mode supervivència per a una guerra llarga

"I va ser un èxit, per a un país que està en mode supervivència, després d’haver perdut 6 milions de treballadors, el 40%", assenyala Pavló Xeremeta, antic ministre d’Economia d’Ucraïna. L’any passat, Kormotech va ser guardonada com a Empresa de l’Any per Forbes, després que els seus ingressos augmentessin de 110 a 124 milions de dòlars a l’haver-se disparat les seves exportacions.

Pagar a l’Exèrcit

Per sobreviure a una guerra que encara pot prorrogar-se bastant, diverses empreses ucraïneses continuen redissenyant plans i buscat noves estratègies, beneficiant-se també de mesures que emparen sectors considerats estratègics per a l’economia. A companyies de l’àmbit de l’alimentació i de la construcció, per exemple, se’ls ha permès que alguns dels seus treballadors homes travessin les fronteres i que el 50% de les seves plantilles estigui exclòs de ser reclutat, mesures per reduir les pèrdues fiscals. Impostos que, avui dia, Ucraïna necessita desesperadament per pagar gran part dels anomenats béns no letals (roba, menjar, uniformes) i salaris destinats a l’Exèrcit.

"Es tracta d’una regla només per a grans contribuents i companyies estratègiques", confirma l’economista Dmitró Boiartxuk, director executiu de l’institut CASE Ukraine. "És cert però no crec que duri gaire", afegeix Serhí Tsivkatx. Segons aquest analista especialitzat en temes econòmics, la raó per la qual aquesta regla podria desaparèixer ben aviat és precisament la nova proposta legislativa que busca ampliar al nombre de mobilitzats davant l’escassetat de soldats al front.

El principal problema és, segons l’exministre Xeremeta, que l’economia ucraïnesa té grans dificultats "per sostenir tant les despeses militars com les socials". "Però tot i així continuarem lluitant", diu.

Potència bèl·lica

Una bona mostra d’aquesta lluita són els canvis en la producció. "Moltes empreses han reorientat la seva producció a productes militars, com armilles antibales o uniformes per a soldats. En alguns casos el volum d’aquesta producció s’ha multiplicat per diversos centenars, com en el cas dels drons. En altres casos ha sigut un creixement menys accentuat, com amb els projectils d’artilleria", compta Volodímir Dubrovski, investigador sènior de l’Escola d’Economia de Kíiv.

Un panorama que també ha empès les autoritats polítiques a tenir l’anhel de convertir el país en un gran exportador d’armes al món. "Però això només passarà si guanyem la guerra", adverteix Dubrovski. "Des d’una perspectiva econòmica, a més, és molt desafortunat perquè aquest tipus de producció no augmenta el benestar de les persones, cosa que genera desequilibris macroeconòmics, com passava en la Unió Soviètica", assenyala. I afegeix que, a més, una possible futura reconversió del país en una potència de la indústria bèl·lica estaria supeditat a l’entrada d’Ucraïna en l’OTAN.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Hamàs estudia la nova oferta de treva d’Israel a Gaza

En un país en el qual s’estima que el 10% de les companyies van tancar des de l’inici de la invasió, pot ser que sorgeixin altres problemes abans, assenyala Tsivkatx. "Les companyies han intentat adaptar-se però hi ha una escassetat de finançament assequible i garanties d’inversió", explica. El març del 2022, el Fons Monetari Internacional (FMI) va aprovar entregar a Ucraïna 15.600 milions de dòlars i el novembre passat el país va rebre 900 milions de dòlars com a part de la segona revisió de l’acord. No obstant, el mateix FMI també ha revelat que el conjunt de préstecs atorgats ja sumen 114.000 milions de dòlars, el 76% del seu PIB. Una xifra estratosfèrica.

En les distàncies curtes, molts observadors diuen que això es deu també que les companyies estrangeres es neguen a invertir en un país en guerra. Això se suma al fet que, si bé Ucraïna ha tingut èxit a reorientar el transport de combustible a rutes que passen per les seves fronteres amb la Unió Europea (a través de remodelacions de la seva xarxa ferroviària), moltes més dificultats s’han trobat amb el transport de gra. Això també pels continus bloquejos de la frontera entre Polònia i Ucraïna de grups d’agricultors polonesos.