Zelenski, més qüestionat que mai, promet la victòria d’Ucraïna

Flanquejat per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i pels caps de Govern de tres països occidentals, la fe de Volodímir Zelenski en una futura victòria davant Rússia no defalleix. Malgrat que el curs de la guerra travessa el període més delicat per al país eslau, i a què la seva figura es troba qüestionada internament més que en cap altre moment, el president d’Ucraïna va prometre ahir, des de l’aeroport de Hostómel, a la perifèria de Kíiv, escenari d’acarnissats combats a l’inici del conflicte fa exactament dos anys, que la contesa acabarà amb una pau "justa" en "els termes" que estableixi el seu país. "Fa 730 dies que lluitem per això, i guanyarem", ha proclamat en to ferm.

El flamant comandant en cap de l’Exèrcit, Oleksandr Sirski, nomenat després de la recent destitució del popular general Valeri Zalujni, es va pronunciar en els mateixos termes: "La llum sempre preval sobre les tenebres", va escriure a Telegram. La relativa normalització de la guerra ha provocat que, en aquest segon aniversari de la invasió russa, al líder ucraïnès només l’acompanyessin els primers ministres de tres països, Itàlia, Giorgia Meloni, Bèlgica, Alexander De Croo i el Canadà, Justin Trudeau. No obstant, com a mostra que el suport d’Occident en bloc es manté, després de l’acte, la dirigent italiana i Zelenski tenien previst mantenir a la tarda una reunió telemàtica amb la resta de líders del G-7 des de la catedral de Kíiv de Santa Sofia. "Nosaltres creiem que els ucraïnesos també combaten per la nostra llibertat i pel nostre interès nacional", ha declarat Meloni davant els periodistes. De fet, el país transalpí i el Canadà es van convertir ahir en el quart i el cinquè país a firmar un acord bilateral de defensa amb Kíiv, després que ja hagin fet el mateix el Regne Unit, França i Alemanya.

El record de la invasió iniciada fa dos anys per la Rússia de Vladímir Putin va ser molt present als carrers de la capital ucraïnesa durant tota la jornada. A tot arreu, habitants portant la bandera groga i blava del país eslau passejaven amunt i avall per Khrestxatik, la cèntrica avinguda de Kíiv. A l’entramat de túnels sota la plaça de la Independència, un grup de música tradicional, entonava l’himne nacional o cançons símbol de la resistència davant la invasió russa. A la superfície, habitants de Kíiv i d’altres ciutats del país es van acostar fins a l’improvisat memorial atapeït de banderes ucraïneses per rendir homenatge als caiguts. "He vingut aquí per agrair-los que hagin donat la seva vida per nosaltres perquè puguem continuar vivint, anant a l’escola i a la feina", va explicar Marina Kabalenko, una dona de 42 anys.

Mite qüestionat

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Hamàs estudia la nova oferta de treva d’Israel a Gaza

La figura de Zelenski, convertida en un mite durant els primers compassos de la guerra per haver-se negat a abandonar Kíiv malgrat la proximitat de les tropes russes i als oferiments en aquest sentit fets pels Estats Units, està sent qüestionada per rivals polítics, alguns dels quals l’acusen de tenir tendències autoritàries. Borja Lasheras, investigador del programa de seguretat en el Centre Europeu d’Anàlisi Política (CEP) i conseller del Servei d’Acció Exterior Europeu, admet que el dirigent pateix un procés de "desgast" propi de la "llarga guerra" en què es troba immers el país. "Algunes decisions del seu entorn han sigut qüestionables i amb personatges com Vitali Klitxkó (l’alcalde de Kíiv) és cert que no hi ha química", admet aquest expert. No obstant això, Lasheras destaca que es tracta d’un debat propi d’una societat plural on hi ha llibertat d’expressió, ja que a Ucraïna "la gent pot dir el que pensa".

Ara com ara, admet Serhí Gerasimtxuk, vicedirector d’iniciatives regionals a Prisma Ucraïnès, un centre d’anàlisi internacional, "Zelenski continua sent el polític més popular" i el destituït general Zalujni, la figura que rep un grau d’aprovació superior, "no ha emès de moment senyals que aspiri a una carrera política". És una realitat que el conflicte armat ha provocat la hibernació del debat polític a Ucraïna, admet Lasheras, tot i que recorda que, d’acord amb els sondejos d’opinió, la majoria dels ucraïnesos "accepta no celebrar eleccions ni canviar de president" mentre continuï la guerra.