Netanyahu inclou la desmilitarització en el pla de postguerra per a Gaza

Quatre mesos i mig després de l’inici del conflicte entre Israel i Hamàs, que ja ha segat gairebé 30.000 vides a la Franja, el líder israelià va portar el seu projecte al gabinet de guerra per tal que fos aprovat. Els seus grans pilars són la desmilitarització total i el tancament de l’agència de les Nacions Unides per als refugiats palestins, l’UNRWA, per les seves sigles en anglès, que fins ara gestiona gran part dels serveis civils de l’enclavament. Al seu torn, els familiars dels ostatges israelians que encara es mantenen a Gaza estan d’enhorabona, perquè Netanyahu ha accedit a enviar una delegació a París per discutir una possible treva al territori palestí que permetria el seu alliberament.

La seva visió del "dia després"

Netanyahu ha trigat quatre mesos i mig a presentar una visió per a la Gaza de postguerra. Malgrat la intensa pressió nacional i internacional perquè ho fes, el líder israelià ignorava els reclams per revelar el seu pla per al "dia després".

Més enllà dels àmpliament coneguts objectius a curt termini –l’alliberament dels ostatges, la destrucció de les capacitats militars i la infraestructura governamental de Hamàs i el Gihad Islàmic, així com l’eliminació de qualsevol amenaça a Israel des de la Franja–, aquesta vegada s’han presentat propòsits per al mitjà i el llarg termini en un document que ha publicat l’oficina del primer ministre. A mitjà termini, Israel mantindria la llibertat d’operacions militars a Gaza, establiria una zona d’amortiment i participaria en operacions per frustrar el contraban al llarg de la frontera entre Egipte i Gaza.

Segons el primer ministre, tot això es faria en conjunt i amb l’ajuda dels Estats Units. Israel mantindria el control de seguretat sobre la Cisjordània ocupada. Els afers cívics i la responsabilitat per l’ordre públic a Gaza "es basaran en professionals amb experiència en gestió; aquests funcionaris locals no han d’identificar-se amb estats o organitzacions que donen suport al terrorisme i no n’han de rebre salaris", va especificar.

La reconstrucció de Gaza només serà possible una vegada la Franja hagi sigut desmilitaritzada i una vegada hagi començat un procés de desradicalització", va dir, insistint en els seus plans per garantir el tancament permanent d’UNRWA i l’establiment d’un nou organisme internacional. Una vegada més, va rebutjar categòricament el reconeixement d’un Estat palestí i qualsevol "acord d’estatus final amb els palestins".

Gana severa

Després de l’anunci de possibles "concessions" per part de Hamàs dijous passat, el gabinet de guerra d’Israel va aprovar l’enviament d’una delegació a París. Un grup d’israelians va aterrar ahir a la capital francesa per mantenir converses d’alt nivell sobre un possible acord d’alto el foc que podria permetre l’alliberament dels ostatges a canvi de l’excarceració de presos palestins i un cessament de les hostilitats a la Franja de Gaza.

L’aprovació per unanimitat del gabinet arriba després del viatge de l’alt funcionari de la Casa Blanca, Brett McGurk, a Israel, on es va reunir amb Netanyahu i altres representants involucrats en el diàleg. En aquestes negociacions participen representants d’Egipte, Qatar, els Estats Units, Israel i Hamàs per mirar d’aturar una de les guerres més cruentes de la història recent.

I mentrestant, aquestes últimes hores, els atacs israelians al centre i el sud de Gaza han matat més d’un centenar de palestins. A més, en una època de "necessitats humanitàries sense precedents a Gaza", l’UNRWA ha dit que ha arribat a un "punt de ruptura" després de la congelació dels fons per part dels donants occidentals per les acusacions d’Israel, encara sense provar, que alguns dels seus treballadors havien participat en l’atac de Hamàs del 7 d’octubre. El Ministeri de Salut de Gaza ha denunciat que mig milió de persones al nord de l’enclavament pateixen gana severa. Entre ells, hi ha 350.000 pacients crònics, 60.000 dones embarassades i 700.000 nens patint desnutrició i deshidratació. L’entrada d’ajuda humanitària és irrisòria i molt poca arriba al nord del territori palestí.

Notícies relacionades

El Regne Unit rep una xifra rècord d’immigrants en un dia electoral clau

Itàlia activa el sistema d’alerta per heroïna adulterada amb fentanil

Al seu torn, l’ocupació israeliana de Cisjordània avança sense obstacles. Després de l’atac a l’assentament de Ma’ale Adumim a prop de Jerusalem que va acabar amb una vida, el ministre de Finances, Bezalel Smotrich, ha donat llum verda a la construcció de 3.000 unitats a diverses colònies pròximes.

És "una resposta sionista apropiada" per als atemptats perpetrats per palestins, va dir aquest dijous. "Estem decebuts amb l’anunci; això només debilita, i no enforteix, la seguretat d’Israel", va denunciar el secretari d’Estat nord-americà, Antony Blinken, durant una visita a l’Argentina. "Els assentaments són il·legals segons el dret internacional i dificulten encara més el progrés cap a una solució d’aquest conflicte", va declarar l’ambaixador britànic a Israel, Simon Walters. Mentrestant, el màxim tribunal de l’ONU continua escoltant arguments de més de 50 estats per una sol·licitud de l’Assemblea General d’emetre una opinió no vinculant sobre les conseqüències legals de l’ocupació israeliana dels territoris palestins.