La justícia britànica ajorna la decisió sobre Assange

La justícia britànica va evitar pronunciar-se ahir sobre l’extradició als Estats Units del fundador de Wikileaks, Julian Assange, després de dos dies de vista al Tribunal Superior d’Anglaterra i Gal·les. Els jutges han decidit finalment posposar uns dies la decisió, després d’escoltar els arguments de la defensa i de l’acusació entorn de la presumpta vulneració de la llibertat d’expressió del periodista i de les motivacions polítiques darrere de la seva extradició. Assange, que no ha pogut assistir a cap de les dues sessions al tribunal per motius de salut, s’enfronta a una condemna de fins a 175 anys de presó per la publicació de milers de documents classificats del Pentàgon, relacionats amb les guerres de l’Iraq i de l’Afganistan.

Els advocats del Govern nord-americà van mirar de desmuntar ahir els arguments en contra de l’extradició, exposats el dia anterior per la defensa. Un d’aquests resideix en el dret a la llibertat d’expressió, contemplat a l’article 10 de la Convenció Europea dels Drets Humans, i que segons els advocats de l’activista ha d’aplicar-se en aquest cas. L’acusació afirma que Assange va pressionar la seva informant, la llavors soldat de l’Exèrcit nord-americà Chelsea Manning, perquè obtingués de manera il·legal documents comprometedors per als EUA i que aquest fet va més enllà de l’activitat periodística.

Risc per als informants

Notícies relacionades

Lleó XIV defensa el retorn del multilateralisme en política exterior

Els EUA estudien un ‘reality’ en què immigrants pugnin per la ciutadania

Els advocats del Govern nord-americà han acusat el periodista d’obtenir els documents a consciència i de manera indiscriminada, en molts casos amb informació d’escàs interès públic, i que al fer-ho va posar en risc la vida dels informants d’aquest país a l’Iraq, Síria o l’Afganistan, els quals en alguns casos van desaparèixer o es van veure obligats a fugir. Aquestes acusacions han sigut desmentides en repetides ocasions pels aliats d’Assange, que asseguren que no hi ha proves que demostrin el perjudici ocasionat als informants a causa d’aquestes revelacions.

La defensa de l’activista va recordar als jutges del tribunal que els documents publicats per Wikileaks entre el 2010 i el 2011 van destapar crims de guerra comesos durant anys per diverses administracions nord-americanes, i que per tant sí que eren d’interès públic. Això demostra, segons la seva opinió, que darrere de la petició d’extradició hi ha motivacions polítiques, una cosa que vulneraria l’article 4 del tractat d’extradició firmat entre el Regne Unit i els EUA.