Guerra a l’est d’Europa

L’escassetat de munició minva la força bèl·lica ucraïnesa

L’insuficient nombre de bateries antiaèries obliga els comandaments militars a decidir quins objectius és preferible protegir

L’escassetat de munició minva la força bèl·lica ucraïnesa

Marc Marginedas

2
Es llegeix en minuts
Marc Marginedas
Marc Marginedas

Periodista

Especialista en països de l'antiga Unió soviètica i el món àrab-islàmic.

ver +

L’estiu passat, l’Exèrcit d’Ucraïna disparava una mitjana de 7.000 projectils d’artilleria al dia, davant els 5.000 del seu enemic rus. Transcorreguts vuit mesos de guerra, aquesta comparativa no només s’ha invertit, sinó que presenta uns números francament desfavorables per al bàndol defensor: 2.000 trets realitzats pels locals contra 10.000 dels seus oponents. En altres paraules, una proporció d’un a cinc a favor del Kremlin. Aquesta escassetat de munició, que alguns mitjans arriben a qualificar de "gana" en un conflicte armat en què l’artilleria precisament està jugant un paper preponderant, a la qual s’afegeix, a més, l’insuficient nombre de bateries antiaèries enviades fins ara des d’Occident, està obligant els comandaments militars ucraïnesos no només a racionar projectils i metralla, sinó també a ajornar sine die operacions ofensives i a realitzar doloroses llistes de prioritats sobre quins objectius o escenaris han de defensar.

"Sí, estem afrontant una gran carestia", confirma Serhí Gerassimtxuk, vicedirector d’Iniciatives Regionals a Prisma Ucraniano, un centre d’anàlisi internacional que col·labora amb el poder legislatiu i el govern local. "La UE no estava preparada per a una guerra total com aquesta, però en la primera part de la guerra vam aconseguir superar aquella limitació gràcies a les enormes quantitats de munició que la URSS va deixar a Europa de l’est", explica.

Una vegada esgotats els estocs de l’era soviètica, han aparegut problemes polítics precisament amb dos dels aliats europeus –Polònia i Eslovàquia– la contribució dels quals en aquest camp estava sent més significativa. De fet, Robert Fico, el flamant primer ministre eslovac emergit en els comicis de setembre, d’ideologia esquerrana, populista i nacionalista, va fer campanya en contra del suport militar a Ucraïna i tot just arribar al poder va afirmar que no enviaria més munició al país veí, tot i que posteriorment va matisar les seves paraules.

Nombrosos dubtes

Els números revelen que, mentre Rússia ha col·locat ja la seva economia al servei del conflicte i es prepara per a una llarga guerra de desgast, a Europa li està costant molt més greixar la seva maquinària de producció bèl·lica per satisfer les necessitats del seu aliat ucraïnès. Per al 2023, la UE havia promès fabricar un milió de projectils de 155 mil·límetres, una xifra a la qual no va aconseguir arribar. Per al present exercici s’ha compromès a enviar al país eslau 1,1 milions d’unitats, tot i que a Kíiv en tenen molts dubtes.

Notícies relacionades

Perquè el subministrament de munició sigui efectiu és important que existeixi una logística adequada i que les plantes de fabricació s’instal·lin a prop de la línia de cara, ja sigui en territori ucrïnès sa i estalvi de l’ocupació o en països veïns. Rheinmetall, principal fabricant d’armes d’Alemanya, ha anunciat la construcció d’una planta d’acoblament i reparació de tancs, una iniciativa que ha sigut rebuda amb amenaces de destrucció per part de Dmitri Medvédev, expresident rus i vicesecretari del Consell de Seguretat de Rússia. "Hi ha moltes fàbriques que estan produint béns militars a Ucraïna; aquesta serà una més i la podem protegir", es va limitar a reaccionar, en to desafiant, el seu president, Armin Papperger.

En la resta de categories d’armes, els dirigents ucraïnesos demanden més bateries antiaèries, tant BGT IRIS-T, desenvolupada a finals dels 90 per sis països europeus, inclosa Espanya, en un projecte de lideratge alemany, com MIM 104 Patriot, que és de fabricació nord-americana.

Temes:

Govern