Sarkozy manté la influència política tot i les seves múltiples condemnes

Imaginin-se que el rei emèrit Joan Carles no visqués als Emirats Àrabs, sinó a Madrid. Imaginin-se que l’emèrit disposés d’un despatx a uns quants centenars de metres de la Moncloa. Imaginin-se que a Joan Carles la fiscalia no li hagués arxivat les seves investigacions judicials, sinó que els jutges l’haguessin imputat i condemnat a penes de presó. Imaginin-se que, malgrat aquestes penes, l’emèrit donés amb regularitat consells a Pedro Sánchez i es reunís amb Alberto Núñez Feijóo. Pot semblar sorprenent, però una situació semblant a aquest cas imaginari es produeix en realitat a França amb l’expresident Nicolas Sarkozy.

El cap d’Estat francès entre el 2007 i el 2012 està implicat en diversos casos de corrupció –ha sigut condemnat quatre vegades a penes de presó en dos affaires–, però això no li impedeix influir políticament, tant en el president Emmanuel Macron com en Éric Ciotti, l’actual responsable d’Els Republicans (LR, afins al PP). Les seves recurrents cites davant la justícia no han convertit Sarkozy en una personen non grata entre les altes esferes a França. Més aviat el contrari.

El Tribunal d’Apel·lació de París va condemnar ahir a una pena d’un any de presó (amb sis mesos ferms i sis més amb un compliment condicional) l’expresident per la despesa excessiva a la seva campanya presidencial del 2012. Els jutges l’han declarat culpable d’un delicte "de finançament il·legal" per l’afer Bygmalion. Aquest cas fa referència a una trama de factures falses amb què la candidatura sarkozista va intentar vulnerar la llei en una carrera cap a l’Elisi que va gastar més de 40 milions d’euros, el doble del permès legalment.

Després que el maig de l’any passat ja confirmessin una pena de presó condicional pel cas de les escoltes judicials, Sarkozy s’ha convertit en el primer expresident condemnat dues vegades en segona instància en la història de la Cinquena República. A principis de l’any que ve, està previst que comenci el judici del cas de corrupció més complex, i potser el més greu, de tots aquells que l’esquitxen: el del finançament de la campanya presidencial del 2007 per la Líbia de Moammar al-Gaddafi. I el van imputar fa uns mesos per un quart afer –vinculat a la trama líbia–, el del suposat fals testimoni de l’intermediari francolibanès Ziad Takieddine.

Malgrat aquesta llarga llista de casos de corrupció, Sarkozy no acabarà empresonat, almenys a curt termini. Com va passar amb el cas de les escoltes judicials, els seus advocats recorreran la sentència per l’afer Bygmalion. Tots dos es jutjaran per tercera vegada en l’equivalent gal del Tribunal Suprem.

Conseller de Macron

Notícies relacionades

Jo no ho he fet: ha sigut la intel·ligència artificial

Mans brutes

Retirat de la política activa des de finals del 2016, l’expresident, de 69 anys, té una vida més que curiosa i que evidencia el laxisme moral en les elits franceses. Compagina una onerosa activitat com a conferenciant i advocat de negocis –guanya uns tres milions d’euros a l’any– amb un rol de cicerone de Macron, alguns dels seus ministres i de tots aquells dirigents de la dreta republicana que no s’han cansat del doble joc de l’exmandatari. A això se li sumen els llibres que publica amb certa regularitat i que resulten un èxit comercial.

Macron i Sarkozy "no són amics ni camarades, però sí aliats i socis. És com si haguessin firmat una espècie de contracte", explica a EL PERIÓDICO el periodista Etienne Girard, coautor del llibre Le parrain : Sarko après Sarko. Segons el redactor en cap de la revista L’Express, aquest pacte no escrit entre els dos dirigents consisteix que l’exlíder de la dreta republicana "no parla malament de l’actual president i alhora aquest últim es dedica a donar una sortida política a les xarxes sarkozistes", des del ministre de l’Interior, Gérald Darmanin, fins a la nova ministra de Cultura, Rachida Dati.