La UE segella la reforma que donarà més flexibilitat fiscal als governs

Després de setmanes de negociacions, sis diàlegs a tres bandes (grups informals) i una última marató de 16 hores els representants del Parlament Europeu i del Consell van aconseguir tancar un acord polític provisional sobre un altre dels expedients claus de la legislatura: la nova arquitectura de les regles fiscals de la UE que començaran a aplicar-se el 2025. Serà una nova etapa de més flexibilitat per als governs, però també de pressupostos més ajustats i estrictes requisits de reducció del dèficit i el deute, com exigia Alemanya.

La reforma, que ara haurà de ser aprovada en les pròximes setmanes pel Consell i el Parlament Europeu, manté intactes els dos pilars del Pacte d’Estabilitat i Creixement: els sostres màxims del 3% per al dèficit públic respecte al PIB i del 60% per al deute. El nou sistema, segons els governs, permetrà reduir les ràtios de forma «gradual, realista, sostinguda i favorable» mentre «protegeix les reformes i inversions en àrees estratègiques com la digital, la verda, la social i la defensa».

Tal com van acordar al desembre els Vint-i-set, cada país dissenyarà i pactarà amb Brussel·les els seus plans nacionals d’ajust plurianual. Es basaran en una trajectòria tècnica que la Comissió Europea proposarà als estats membre amb dèficits i deutes superiors al llindar. Aquesta trajectòria indicarà com garantir que al final del període d’ajust de quatre anys el deute públic estigui en una trajectòria descendent plausible o en nivells prudents. Els països que es comprometin a fer reformes i inversions en les àrees prioritàries per millorar el potencial de creixement podran veure ampliats a set anys el període d’ajust.

«Les noves normes milloraran significativament el marc existent i garantiran normes efectives i aplicables per a tots els països de la UE. Salvaguardaran unes finances públiques equilibrades i sostenibles, reforçaran l’atenció deixada a les reformes estructurals i fomentaran les inversions, el creixement i la creació d’ocupació a tota la UE», va valorar el ministre belga de Finances i president de torn de l’Ecofin, Vincent van Peteghem.

Inversió

«Proporcionaran més espai per a la inversió, flexibilitat perquè els estats membre suavitzin els seus ajustos i enfortiran la dimensió social. Amb un enfocament cas per cas i a mitjà termini, juntament amb una implicació més gran, els membres estaran millor equipats per prevenir polítiques d’austeritat», va destacar l’eurodiputada socialista Margarida Marques.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Fonts diplomàtiques van destacar que les negociacions, malgrat l’escàs marge dels eurodiputats per retocar el text i evitar problemes en una tramitació final dominada per la urgència que imposen les eleccions europees de juny, s’han desenvolupat sota un esperit «constructiu».

El Consell va arribar a la recta final de la negociació amb el Parlament Europeu amb escàs «marge de maniobra» després d’un estira-i-arronsa molt dur amb els representants d’Alemanya.