Els fantasmes de Bolsonaro

Inhabilitació

Bolsonaro, sobre qui pesa una inhabilitació per exercir càrrecs públics fins al 2030 per posar en dubte la transparència del sistema electoral brasiler, solia mirar-se amb alegria al mirall de Donald Trump. L’assalt al Capitoli va haver de ser inspirador per als seus seguidors més radicals. Ara, Trump vol tornar al poder malgrat que un tribunal de Washington va determinar que no té immunitat davant la imputació en contra seu per haver mirat de revertir la seva derrota en les urnes el 2020. El magnat confia a obtenir la gràcia del Tribunal Suprem nord-americà perquè res impedeixi el seu retorn a la Casa Blanca. Aquesta vegada, Bolsonaro no pot emular-lo, entre altres raons perquè la principal instància judicial del seu país és la que delinea amb precisió el cèrcol en contra seu amb proves irrefutables.

Poques hores abans d’afegir-se a la cadena d’oració, la Policia Federal (PF) va trucar a la porta de casa seva i li va confiscar el passaport com a part d’una extensa operació batejada Tempus veritatis. L’ús del llatí ressalta la importància de la missió policial. El "temps de la veritat" s’acosta i Bolsonaro ha quedat com el cap d’una conjura que la legislació tipifica amb fins a 23 anys de presó. El jutge suprem Alexandre de Moraes va donar la llum verda perquè la PF violés 33 domicilis i complís 48 mesures cautelars diferents que involucren excol·laboradors civils i militars de primera línia del llavors president. El vídeo de 45 minuts que li van confiscar al coronel Mauro Cid, cap de gabinet de Bolsonaro i actualment col·laborador en les investigacions, és d’una contundència que provoca perplexitat. "Sortiré al camp utilitzant el meu Exèrcit, els meus 23 ministres", va dir Bolsonaro en una reunió el juliol del 2022. "No podem esperar que arribi el 2023", va afegir, amb referència a l’1 de gener, el dia en què Lula va prendre possessió.

El fantasma d’Áñez

Notícies relacionades

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Israel instal·la nous campaments mentre ultima la invasió de Rafah

A aquestes alçades, el Govern d’ultradreta no pensava exclusivament en el que havia ocorregut als EUA. Una experiència més pròxima pertorbava en particular Bolsonaro: Bolívia. Segons assenyala el diari paulista Folha, si alguna cosa no volia Bolsonaro aquell juliol del 2022 era ser una versió brasilera de l’expresidenta boliviana Jeanine Áñez. El seu fantasma el perseguia.

Ella va arribar al poder el novembre del 2019, després que els militars pressionessin Evo Morales perquè dimitís. Es va presentar al Palacio Quemado amb una Bíblia a la mà i la determinació de reprimir els descontents. Va acabar sent condemnada a 10 anys de presó.