El Sinn Féin lidera el Govern d’Irlanda del Nord per primera vegada

L’elecció de la republicana Michelle O’Neill com a nova ministra principal posa fi a dos anys de paràlisi de les institucions nord-irlandeses

El Sinn Féin lidera el Govern d’Irlanda del Nord per primera vegada

lucas font

3
Es llegeix en minuts
Lucas Font
Lucas Font

Corresponsal.

ver +

Irlanda del Nord ha acabat oficialment amb dos anys de bloqueig institucional. L’Assemblea de Stormont –el Parlament regional– va aprovar dissabte la formació del nou Govern, que estarà liderat per primera vegada pels republicans del Sinn Féin, després de la seva victòria a les eleccions de 2022. El nomenament del nou Executiu ha sigut possible gràcies a l’acord assolit aquesta setmana entre el Govern britànic i el Partit Unionista Democràtic (DUP, en les seves sigles en anglès), que té com a objectiu garantir la permanència d’Irlanda del Nord al mercat intern del Regne Unit després del Brexit i que ha aconseguit que els unionistes donin llum verda a la tornada a l’activitat parlamentària, després de diversos intents fallits.

El nomenament de la republicana Michelle O’Neill com a ministra principal no representa un canvi substancial a efectes pràctics, ja que segons els acords del Divendres Sant de 1998 –que van posar fi a tres dècades de violència sectària a Irlanda del Nord– el poder a la regió ha de ser compartit entre les dues faccions. Però sí que està carregat de simbolisme, en una regió on l’unionisme protestant ha sigut la força dominant durant dècades, per davant del republicanisme catòlic. La diputada del DUP Emma Little-Pengelly ocuparà el càrrec de ministra principal adjunta, ostentat fins ara per forces republicanes.

Situació econòmica

"El càrrec de ministre principal i de ministre principal adjunt són idèntics en termes polítics i legals, malgrat que la denominació sigui diferent," explica Sean Haughey, professor de la Universitat de Liverpool especialitzat en política irlandesa. "Però el valor simbòlic de liderar el Govern sí que és important per al Sinn Féin, perquè estem parlant del partit republicà que s’ha mostrat més a favor de la reunificació d’Irlanda." En termes polítics, el domini del Sinn Féin podria consolidar-se encara més en cas que la formació aconsegueixi la victòria a les pròximes eleccions generals a la república d’Irlanda, previstes per a principis del 2025.

Per ara les enquestes apunten en aquesta direcció, una cosa que ha portat la presidenta del partit, Mary Lou McDonald, a afirmar que la reunificació d’Irlanda està "a quatre passes". Unes afirmacions optimistes, segons el professor de la Universitat de Pennsilvània Brendan O’Leary, autor de diversos llibres sobre Irlanda del Nord. "Amb la possibilitat que el Sinn Féin sigui el partit més votat al nord i al sud, és raonable concloure que les perspectives de reunificació semblen millors del que haurien sigut sense aquest resultat. Però dir que és una cosa palpable em sembla precipitat", assegura el professor, que obre la porta a la celebració d’un possible referèndum en menys d’una dècada.

Notícies relacionades

Els experts coincideixen que tant als unionistes com als republicans els convé centrar-se a millorar la situació de l’economia i d’uns serveis públics molt deteriorats, després de dos anys sense Govern. Haughey destaca que gran part de l’èxit electoral del Sinn Féin a Irlanda del Nord rau en el fet que la formació ha centrat el seu discurs en les polítiques públiques i ha deixat de banda un debat territorial que molts ciutadans estan farts d’escoltar. "Saben que, atesa la situació en què ens trobem en aquest moment, la gent no està pensant en la unificació d’Irlanda, sinó en qüestions més pràctiques".

El bloqueig institucional va provocar un malestar social sense precedents a Irlanda del Nord, especialment entre els funcionaris, que porten dos anys amb els seus salaris congelats malgrat la crisi inflacionista. Més enllà de l’acord assolit amb el Govern britànic, els dirigents del DUP també són conscients que reprendre la normalitat institucional és necessari per mantenir el suport d’uns votants cada vegada menys preocupats pel debat territorial.