L’escalada amb Hezbol·là acosta l’horitzó de guerra al sud del Líban

Soldats estrangers

A la ciutat de Tir, la més gran del sud del Líban, sol ser habitual veure soldats de totes les nacionalitats relaxats prenent una cervesa davant el mar Mediterrani. Els membres de la Força Provisional de les Nacions Unides per al Líban (UNIFIL, per les seves sigles en anglès), missió present al país dels cedres des de 1978, surten de les seves bases militars per disfrutar de la calma d’una de les ciutats contínuament habitades més antigues del món. Però, en les últimes setmanes, aquesta calma, aquest silenci inusual amaga una tensió latent. "No és el millor moment per venir aquí", explica un soldat que prefereix mantenir-se en l’anonimat per qüestions de seguretat. "La nosta feina és patrullar la frontera com a observadors, no anem armats, però ens sentim insegurs", explica a EL PERIÓDICO.

També els ciutadans locals es mostren cauts davant la situació, com la comunitat internacional. El secretari general de l’ONU, António Guterres, va dir el mes passat que una guerra entre Israel i Hezbol·là "seria un desastre total" al mig de les múltiples visites de diplomàtics nord-americans i europeus en els dos països. Aquest tercer front de l’Exèrcit israelià, després de Gaza i la Cisjordània ocupada, ha causat 18 vides en el costat israelià i més de 200 en el libanès. La majoria són combatents de Hezbol·là, però també han mort una vintena de civils, entre els quals es compten tres periodistes. Gran part de les cases als dos costats de la frontera estan buides, amb 83.000 desplaçats interns al Líban i uns 60.000 evacuats a Israel. Els bombardejos per part dels dos bàndols s’han acarnissat amb llars i cultius.

Entrada en acció

Des de l’inici de la guerra i fins al 19 de gener, Israel va llançar almenys 3.600 atacs contra el sud del Líban. Des del país dels cedres, per la seva banda, s’han llançat uns 920, principalment per part de Hezbol·là però també d’altres milícies palestines aliades, com Hamàs. La setmana passada, l’Exèrcit israelià va afirmar que està augmentant la preparació al front nord amb entrenament "intensiu" i el seu cap, Herzi Halevi, va advertir que el risc de guerra s’havia tornat "molt més gran". Aquesta mateixa setmana el ministre de Defensa, Yoav Gallant, va anunciar, des de la frontera, que les tropes israelianes "ben aviat entraran en acció" i va informar les unitats desplegades en el límit amb Gaza que molts dels reservistes s’estaven desplaçant cap al nord d’Israel "preparant-se per al que ve després".

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

En els seus múltiples discursos des que va començar la guerra, el líder de Hezbol·là, Hassan Nasrallah, va deixar clara la seva intenció d’evitar l’escalada. Però això sí, va prometre una guerra "sense límits ni restriccions" si Israel augmenta la seva escalada militar. "El que passi al Líban depèn del que passi a Gaza", va dir Nasrallah a principis de novembre. Per això, va rebutjar qualsevol alto el foc a la frontera amb Israel si no n’hi ha un també per a Gaza i va desdenyar una proposta dels EUA per retirar les seves forces a diversos quilòmetres de la frontera, segons funcionaris libanesos. Hezbol·là compta amb un arsenal d’entre 150.000 i 200.000 coets, cinc vegades més que el de Hamàs i molt més precís, com ja va demostrar Israel en la guerra del 2006.

Com va passar llavors, un conflicte obert entre els dos actors tindria conseqüències catastròfiques per al Líban. El 2006, va perdre un miler dels seus ciutadans i destacades infraestructures van ser destrossades. "Si Hezbol·là decideix iniciar una guerra total, llavors, per la seva pròpia mà, convertirà a Beirut i el sud del Líban en Gaza i Khan Yunis", va dir el primer ministre d’Israel, Binyamín Netanyahu, al desembre. Els quatre anys de crisi econòmica, una de les pitjors arreu del món des de 1850, segons el Banc Mundial, han paralitzat les institucions públiques del Líban, com l’Exèrcit i la xarxa elèctrica. Malgrat l’adopció d’un pla d’emergència per a un escenari de guerra a finals d’octubre per part del Govern libanès, està resultant ineficaç, i abandona a la seva sort a les milers de desplaçades.