La UE aprova la primera llei sobre intel·ligència artificial del món

El Govern d’Emmanuel Macron veia en aquest nivell de transparència una amenaça al floriment d’empreses emergents europees —com la francesa Mestral AI o l’alemanya Aleph Aleph- i a la seva capacitat per competir amb aplicacions de Silicon Valley, com ara ChatGPT o Bard. "No és una bona idea regular els models fundacionals més que altres països", va advertir al novembre el president francès.

Pressions de Berlín i Roma

Alemanya i Itàlia també van exigir un marc normatiu menys estricte, però el Parlament Europeu va rebutjar aquestes pressions. Després de l’acord de desembre, a les tres economies més grans d’Europa només els quedava mirar d’influir en els aspectes tècnics del text. La presidència belga del Consell de la Unió Europea va advertir els estats membre que era un "ho agafes o ho deixes", segons va informar el portal Euractiv, però tot i així van tractar de formar una aliança suficient per diluir o rebutjar l’acord. La segona opció podria haver suposat una ferida mortal per a la llei. Tot i això, Berlín i Roma van decidir aquesta setmana canviar la seva postura per facilitar la ratificació del projecte. Sola i sense suports, París no va tenir cap altra opció que donar-hi suport de mala gana.

Com es va acordar al desembre sota la presidència espanyola de la Unió Europea, la llei prohibirà els usos d’IA que suposin un "risc inacceptable". És el cas dels sistemes de puntuació social i de la manipulació cognitiva de grups vulnerables. També establirà límits més o menys estrictes per a altres aplicacions d’aquesta tecnologia, en funció dels seus perills.

En la trobada d’ahir, Àustria va expressar la seva preocupació per l’impacte que la regulació pugui tenir en la protecció de dades dels ciutadans europeus així com per les excepcions que obren la porta a utilitzar, en casos limitats, sistemes intrusius com el reconeixement facial per part de policia i exèrcits.

Condicions al suport

Tot i així, França va posar "condicions estrictes" al seu suport. Segons van avançar fonts diplomàtiques, l’Elisi vol garanties que la llei no obstaculitzarà el desenvolupament de models d’IA europeus i que hi haurà equilibri entre les obligacions de transparència i la protecció del secret empresarial.

L’Elisi també vol que les obligacions establertes per als sistemes d’"alt risc", com la intel·ligència artificial aplicada en infraestructures crítiques o la identificació biomètrica, s’apliquin sense suposar una "sobrecàrrega administrativa" per a les empreses. Amb les dues peticions, els de Macron s’alineen amb els interessos de la seva indústria tecnològica nacional.

Notícies relacionades

Hamàs estudia la nova oferta de treva d’Israel a Gaza

Una empresa israeliana fabricarà "aviat" drons al Marroc

L’aprovació dels 27 portada a terme ahir és un pas crucial, però no és el final d’aquesta història. El pròxim dia 13, les comissions de Mercat Interior i de Llibertats Civils del Parlament Europeu es reuniran per donar llum verda al reglament. Fins aleshores, França i Alemanya tindran marge per mirar d’influir en com s’aplicarà. La votació definitiva al Parlament Europeu serà al ple previst per als dies 10 i 11 d’abril. L’adopció formal culminarà amb el suport a escala ministerial.

La primera regulació integral de la intel·ligència artificial entrarà en vigor 20 dies després que s’oficialitzin els passos anteriors. Les prohibicions de l’IA de "risc inacceptable" s’aplicaran sis mesos després, les obligacions als models com ChatGPT ho faran al cap d’un any i les altres regles al cap de dos. A la pràctica, això significa que la implementació total de la normativa es farà esperar fins a 2026 o 2027.