Ultradreta a l’Argentina

50 dies d’ensopegades i amenaces

Les transformacions planejades per Milei des que va arribar al Govern no es donen a la velocitat desitjada pel mandatari. Tant el Congrés com el carrer se li resisteixen

«Milei es proposa rescatar Occident de les urpes del socialisme», assenyala ‘La Nación’ 

50 dies d’ensopegades i amenaces

VICTORIA GESUALDI / EUROPA PRESS

2
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

La seva ofensiva per canviar de soca-rel l’economia i la mateixa vida dels argentins per ara topa de cara amb un Congrés que es resisteix a aprovar lletra per lletra els seus megaprojectes, i el carrer dona senyals de mal humor pels efectes a les butxaques d’una inflació que, en el millor dels casos, serà del 25% al gener. Els mitjans argentins asseguren que l’anarcocapitalista comença a perdre la compostura perquè les transformacions no succeeixen la velocitat anhelada. "No hi ha pla b, no hi ha pla b per fer les coses bé. Fas les coses bé o les fas bé. Perquè si el pla b és fer les coses més o menys o negociar... aquesta és la història de l’Argentina, així estem", va dir Milei a The Wall Street Journal després que l’oficialisme es veiés obligat a retirar tot el capítol fiscal de la seva ambiciosa llei òmnibus.

El Govern d’ultradreta s’ha vist obligat a fer-ho davant el rebuig dels governadors provincials i una part dels legisladors "dialoguistes" que no acceptaven pujades d’impostos ni un ajust més draconià del tolerable. L’ensopegada va provocar l’enuig presidencial. Part de la ira s’ha descarregat contra Guillermo Ferraro, que ha sigut cessat com a ministre d’Infraestructura. Havia sigut un dels arquitectes de la seva victòria electoral.

La primera amargor parlamentària es va acompanyar d’una massiva protesta als carrers contra el Decret de Necessitat i Urgència (DNU) que li atorga superpoders i la llei òmnibus. El moviment obrer, que es va manifestar massivament el 24 de gener passat, amenaça amb una vaga general al març. Però Milei no vol fer concessions de cap anturalesa, ni tan sols davant els que li proposen que ampliï la seva coalició, com li va suggerir el diputat Miguel Pichetto. La intransigència de l’anarcocapitalista desconcerta els analistes polítics. El cap d’Estat, va assenyalar Ignacio Fidanza al portal La política online, "es va barallar amb tot el sistema polític" per defensar el nucli dur del seu projecte i "quan es va apropar al precipici de la derrota, el va entregar per quedar-se amb la closca". D’aquesta manera, "va precipitar el desenllaç que volia evitar" i la seva iniciativa "va quedar ferida de mort". L’ensopegada va estar precedida per un altre escàndol. Els "libertarianos" i els seus aliats havien intentat reescriure el dictamen que habilitava el tractament parlamentari de la llei òmnibus a l’immoble d’un funcionari.

Notícies relacionades

Una crisi autoinfligida

"Milei es proposa rescatar Occident de les empentes del socialisme, promet una Argentina alemanya en 30 anys i vol escombrar les velles regles de la política, però s’empantanega en la tasca burocràtica de posar en marxa un Govern sense majories", va assenyalar Martín Rodríguez Yebra, columnista del diari La Nación. Tot i que el president va dir a The Wall Street Journal que intentarà "en la màxima brevetat" vendre totes les empreses de l’Estat, no ha trobat llum verda al Congrés per fer-ho. El Govern s’ha vist obligat a desistir de la subhasta de les accions majoritàries que posseeix en la petrolera YPF i tampoc ha trobat eco en altres temptatives de desballestament. "Restriccions institucionals", va reconèixer el president, però, va aclarir al diari nord-americà, no s’ha donat per vençut. "Tot el que pugui privatitzar ho privatitzarem. No és una qüestió de noms, sinó d’una restricció tècnica en termes de temps".

Temes:

Govern Argentina