"Els països àrabs haurien de controlar Gaza un temps"

«Saudites, emiratians, egipcis i jordans poden ser mentors d’un Estat palestí»

"Els països àrabs  haurien de controlar  Gaza un temps"

BEGOÑA GONZÁLEZ

4
Es llegeix en minuts
Begoña González

¿En quin punt es troba actualment el conflicte?

Hi ha diverses coses en marxa, però l’assumpte primordial ara és l’alliberament dels 136 ostatges que queden.

¿El final del conflicte està directament lligat a l’alliberament dels ostatges?

Totalment. Això és el que l’opinió pública ha demanat al Govern que persegueixi per davant de la desmilitarització de Hamàs. Com va dir Herzog: "No ens demanin que parlem ara de solucions polítiques fredes, concretes, quan encara estem enterrant els nostres morts. Ara és el moment d’acabar d’alliberar els nostres ostatges i d’enterrar els morts".

Si s’allibera els ostatges i s’acaba la guerra, ¿hi hauria després represàlies contra Gaza?

És difícil saber-ho, perquè aquí la pregunta és què passarà amb els líders de Hamàs. Si és que se n’aniran de Gaza, per exemple, com va passar en el 82 amb Arafat. Jo crec que el que volen és mantenir el seu Govern a Gaza, i això és el que Israel no vol i tampoc els Estats Units. És més, tampoc el món àrab ho desitja. A la llarga, el que aquests països volen és que l’Autoritat Palestina torni a controlar Gaza de la mateixa manera que ho havia fet fins al 2006, quan Hamàs va fer un cop d’Estat.

¿És Hamàs un interlocutor vàlid per a les negociacions?

No, ho és l’Autoritat Palestina. Això és el que diu tothom, inclòs Biden. I més ara que s’està començant a dissenyar ja el dia després.

¿Com creu que serà?

En primer lloc, s’ha d’estabilitzar la situació militarment amb la intervenció dels països àrabs. Després, econòmicament. Es calcula que fa falta una inversió de 50.000 milions de dòlars a Gaza per reconstruir-la. I la població no té per què continuar patint, són igualment ostatges de les armes des del 2007. L’Aràbia Saudita, Egipte, els Emirats Àrabs Units, el Marroc i Jordània haurien de controlar Gaza durant un temps i permetre ajudar, estabilitzar, començar a reconstruir, per després passar-lo a l’Autoritat Palestina renovada que vindria de Cisjordània a Gaza.

¿La fórmula dels dos Estats d’Israel i Palestina encara continua sent viable?

Així que passa el temps és cada vegada menys viable. Però jo considero que és l’opció menys dolenta, perquè l’alternativa és una Guerra Civil eterna en un sol Estat o una continuïtat de l’ocupació. La majoria de la població israeliana estaria disposada a un Estat palestí a canvi de seguretat.

¿Es tornarien territoris ocupats a l’Estat palestí?

Israel ja ho ha proposat diverses vegades. L’any 2000, els hi van oferir pràcticament tot. He estat ara a Davos amb l’exministre d’Exteriors, que va ser qui va negociar a Camp David amb Arafat, i em va explicar que en el seu moment els van oferir una bandera a Al-Aqsa, Jerusalem Oriental com a capital, un 97% de Cisjordània i tot això a canvi del 3% o el 4% dels assentaments. S’hi van negar. Després van perdre una oportunitat encara millor l’any 2008. Jo crec que no podem permetre que torni a perdre l’oportunitat una vegada més.

Vostè ha instat Palestina a unir-se als acords d’Abraham per poder fer possible una espècie de Pla Marshall a Gaza.

Fins que va arribar el coronavirus, jo tenia una trobada regular amb el president palestí una vegada al mes, i en una d’aquestes trobades, abans dels acords d’Abraham, li vaig explicar que havia sigut al Golf i que intuïa que alguna cosa gran estava passant. Ell em va dir que aquest seria el gran game changer del futur. Però, quan es van negociar els acords, fa tres anys i mig, els palestins van fer un pas enrere i van veure en ells una amenaça al veure un acord entre els països àrabs i Israel evitant Palestina. Jo sempre els he animat que pugessin al tren. Després del cataclisme del 7 d’octubre, hi ha una nova oportunitat. El rellotge torna a començar. Jo espero que ells tinguin la saviesa de fer-ho i sobretot, que s’uneixin a aquesta necessitat de portar un Pla Marshall a Gaza. Saudites, emiratians, egipcis i jordans poden ser mentors d’un futur Estat palestí.

¿Creu que la denúncia contra Israel per genocidi interposada el mes passat al Tribunal Internacional de Justícia està justificada?

Crec que és un greu error. Crec que si hi va haver algun excés israelià durant aquesta guerra serà investigat en el seu moment. Però acusar el poble jueu de genocidi és bastant cínic. Sud-àfrica manté contactes amb Hamàs des de fa anys. Contactes molt profunds. I per això es va prendre la molèstia de fer aquest aquest pas que jo crec que en comptes d’acostar la pau, l’allunya. Jo crec que el meu principal missatge és que si volem acostar la pau cal ensenyar empatia a les dues parts. Cal entendre les tragèdies i els morts de les dues parts i no ignorar-ne una i recolzar l’altra.

¿Creu que continua sent possible arribar a aquesta empatia?

Espero que sí. Si realment creus en la pau, l’únic que has de fer és escoltar les dues parts i intentar acostar-les. Posar-se a cridar als carrers Del riu, al mar [el lema From the river to the sea, palestine will be free es corea habitualment en les manifestacions propalestines] recolza l’eliminació de l’Estat d’Israel i és simplement ser molt ignorant, és no entendre el que estàs fent.

Notícies relacionades

Ha sortit també a la llum el pla de crear una illa artificial davant de Gaza. ¿El Govern ho està estudiant?

No, no i no, no és factible. El Govern no ho està estudiant. Algun idiota útil va dir una estupidesa i algú li ha donat crèdit. Molt de compte amb això. Ho dic com a periodista. No ens en adonem i convertim en rellevants posicions de gent que és irrellevant.