Test polític agrari a la UE

Les protestes agràries a la Unió Europea (UE) s’han convertit en el primer test polític de cara a les eleccions europees del juny. El malestar agrari als Països Baixos ja va convertir el 2023 el populista Moviment Camperol Ciutadà (BBB) en la primera força del Senat i va contribuir a la victòria de l’ultra Partit per la Llibertat (PVV) en les legislatives del novembre. Hi ha sectors de la Comissió Europea i dels mitjans politicoeconòmics europeus que creuen que les ajudes agràries europees s’han de reduir per destinar aquests fons al desenvolupament industrial i tecnològic. Però obliden que la política agrària assegura el subministrament alimentari, garanteix la salubritat i qualitat dels productes, frena les malalties i plagues animals i contribueix a protegir l’entorn natural.

Els partits governamentals d’Europa occidental acusen la ultradreta d’instrumentalitzar el malestar agrari. Però defugen que les decisions de la Comissió Europea, el Consell de Ministres de la UE i els governs són els detonants de la revolta agrària: retallada del subsidi al gasoil agrícola en un entorn d’ingressos molt baixos, tret de costos, importacions de fora de la UE menys exigents i multiplicació de requisits i paperassa. La retallada del subsidi al gasoil agrícola aprovat pels governs d’Alemanya i França, que ha actuat de catalitzador, és conseqüència de l’exigència de la Comissió Europea, ratificada pel Consell de Ministres europeu, de suprimir les ajudes als preus energètics, ajustar els pressupostos i penalitzar l’ús de combustibles fòssils.

La competència ucraïnesa

Als països d’Europa oriental el principal detonant del malestar agrari va ser l’obertura total de la UE a les exportacions agràries ucraïneses de molt baix preu en el marc del suport a Kíiv després de la invasió russa. Les protestes agràries a l’Est per "la competència deslleial" ucraïnesa compten amb el suport actiu o tàcit dels governs nacionals. Fins i tot el nou Govern proeuropeu polonès (conservador-socialdemòcrata-liberal), encapçalat per Donald Tusk, manté les restriccions als productes agraris ucraïnesos de l’anterior Govern ultradretà de Llei i Justícia (PiS). Les ajudes especials aprovades de mala gana per la Comissió Europea el 2023 s’estimen insuficients i els agricultors es queixen que triguen molt a cobrar-se.

Davant l’amplitud de les protestes a Alemanya, França, Polònia i Romania, la Comissió Europea va posar en marxa el 25 de gener un diàleg estratègic sobre el futur del sector a la UE per apaivagar les protestes i conciliar els agricultors amb el Pacte Verd. Diversos ministres d’Agricultura van retreure que aquest diàleg arriba "massa tard". "La Comissió Europea ha imposat al sector agrari exigències sense explicació, ni diàleg, ni suport financer", va resumir el ministre espanyol d’Agricultura, Luis Planas. Les recomanacions després d’aquest diàleg es concretaran a finals d’estiu, tres mesos després de les eleccions europees.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Hamàs estudia la nova oferta de treva d’Israel a Gaza

Un dels problemes no resolts de la política agrària europea, malgrat les successives reformes, és que les ajudes beneficien principalment les grans explotacions que ho necessiten proporcionalment menys, mentre que els fons que reben els petits agricultors i ramaders són molt baixos. El 2020, el 0,5% dels 6,2 milions d’explotacions agràries de la UE va rebre el 16,6% dels 41.400 milions d’euros dels pagaments directes agraris, amb una ajuda individual superior als 100.000 euros, segons la Comissió Europea. Per contra, les ajudes rebudes pel 75% dels agricultors sumaven només el 15% del total, amb menys de 5.000 euros cada un. Un altre informe del Parlament Europeu indica que el beneficiari privat més gran d’ajudes agràries de la UE va ser la companyia txeca AB Private Trust I amb 29,6 milions el 2018.

Un informe del Govern francès del 2022 resumeix els problemes de la majoria dels agricultors a Europa occidental: 40% de reducció dels ingressos nets en els últims 30 anys en euros constants. El nivell d’ingressos més freqüent per l’activitat agrària a França es limita a 17.700 euros anuals i la majoria de les famílies sobreviu gràcies al salari d’un membre en una altra activitat. A Europa oriental, els ingressos dels agricultors han millorat substancialment en els últims 30 anys gràcies a les ajudes europees després del seu ingrés a la UE a partir del 2004, però aquest efecte ha tocat sostre i és erosionat pel disparament dels costos dels últims anys.