França renuncia a apujar els impostos del dièsel rural per apaivagar el camp

La ràbia del camp creix a França i s’acosta a París. Centenars de quilòmetres d’autopistes desèrtiques per bloquejos viaris, un edifici de la mútua agrícola incendiat, camions amb productes estrangers saquejats... Una setmana després d’haver començat els primers talls de carretera a prop de Tolosa –i seguint l’estela de protestes semblants a Alemanya, els Països Baixos, Polònia i Romania–, les tractorades i accions coup poing (directes) es van multiplicar ahir per tot França.

Les manifestacions d’agricultors han posat contra les cordes el Govern d’Emmanuel Macron, el primer ministre del qual, Gabriel Attal, va prometre que no els abandonarà. El jove Attal, de 34 anys, s’enfronta amb la indignació rural en la seva primera crisi de pes després d’haver assumit les regnes de l’Executiu el 9 de gener. Des d’una granja al sud-oest de França, va anunciar una sèrie de mesures amb què espera calmar la còlera.

La més destacada d’aquestes mesures és que l’Executiu centrista renuncia a la retirada progressiva de la subvenció del dièsel rural, que va començar a aplicar-se aquest any i havia d’acabar el 2030. El preu del litre d’aquest combustible fonamental per als camperols ha augmentat de 0,70 cèntims a 1,20 durant els dos últims anys per culpa de la crisi energètica i representa un dels motius del descontentament. "Aturarem aquesta trajectòria d’augment" del gasoil, va afirmar Attal.

Fons de 50 milions

"L’agricultura és com l’amor: fan falta proves concretes", va declarar el primer ministre, que va anunciar una sèrie de decisions tècniques. La majoria d’aquestes no suposaran un gran cost per al Govern de Macron, que espera reduir en 12.000 milions d’euros la despesa pública els dos pròxims anys. En concret, Attal va anunciar 10 mesures de reducció de la burocràcia per als camperols, a més d’un fons de 50 milions per ajudar als agricultors ecològics llastats per la crisi del bio.

També va prometre una millor aplicació d’una llei del 2018, que havia de garantir un preu just per als productors, però que la indústria agroalimentària ha aconseguit utilitzar en el seu benefici en perjudici dels petits camperols i guanyadors. Els marges d’aquest sector han augmentat un 48% durant els dos últims anys, sense que això repercutís en els treballadors agrícoles, segons un estudi de l’institut La Boétie.

A més, el primer ministre va aprofitar la seva intervenció per recordar l’oposició del Govern francès a l’acord de lliure comerç entre la Unió Europea i Mercosur. Aquest tractat, que va començar a negociar-se fa més de 20 anys, pot quedar definitivament enterrat amb aquesta crisi del camp.

El llarg discurs d’Attal no va acabar d’entusiasmar els pagesos indignats, que es van mostrar dubitatius arran dels anuncis. "Hi ha hagut moltes petites mesures i en realitat fan falta veritables canvis legislatius", va lamentar Luc Mesbah, secretari general de la FNSEA (principal sindicat agrícola) al departament (província) de l’Alta Garona. "Crec que hem guanyat", va assegurar, en canvi, Jean-Michel Baylet, un pagès sense afiliació sindical que va impulsar els primers talls de carretera la setmana passada a Carbonne, on es va desplaçar el primer ministre ahir a la nit. ¿Les protestes continuaran? ¿O s’acabaran amb aquests anuncis? Els pròxims dies i setmanes ho diran.

La jornada més agitada

Després d’una mobilització creixent dels camperols, les protestes rurals van viure ahir la jornada més multitudinària i agitada. Es van produir accions directes i talls de carretera per tot el territori gal. La circulació a l’A-7 i la A-9 –dos dels principals eixos del sud del país, un dels quals connecta França amb Espanya– van veure la seva circulació interrompuda en prop de 400 quilòmetres. Va quedar tancat el pas fronterer a la Jonquera a l’AP-7. Més de 72.000 pagesos van participar en les protestes en 85 departaments, segons la FNSEA.

Des de primera hora del matí, els pagesos van portar a terme tractorades en zones limítrofes de l’Illa de França (regió parisenca). Aquests talls dels accessos a París es van intensificar a la tarda amb almenys dues autopistes bloquejades per part dels camperols. Les mobilitzacions van ser presents per tot el país, fins i tot amb accions simbòliques com centenars de tractors desplegats a la platja de Le Touquet (nord), on Macron i la seva dona Brigitte tenen un dels seus domicilis.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Bona part de les accions estan impulsades per petits sindicats o treballadors rurals sense afiliació. Les grans centrals sindicals, de fet, disposen d’un control tènue de la mobilització. I la mort dimarts d’una camperola i la seva filla, de 12 anys, va reforçar encara més la determinació d’uns pagesos farts de la precarietat i el poc reconeixement de la seva professió.

A diferència d’altres focus de contestació, el Govern de Macron ha reaccionat amb prudència i permissivitat davant les accions dels pagesos, a pesar de la seva contundència.