Irlanda del Nord encara pateix el bloqueig institucional arran del Brexit

El bloqueig institucional en el qual es troba Irlanda del Nord segueix lluny de resoldre’s dos anys després de la sortida del Partit Unionista Democràtic (DUP) del Govern. Els repetits intents de Londres per reprendre el normal funcionament del Parlament de Belfast (Stormont) han caigut en sac foradat fins ara, malgrat que la situació política i econòmica a la nació és cada vegada més preocupant. Les protestes que van dur a terme la setmana passada milers de treballadors públics han afegit encara més pressió als unionistes, que continuen optant pel bloqueig com a resposta als acords als qual han arribat el Govern britànic i la Unió Europea per garantir l’absència d’una frontera física entre les dues Irlandes després del Brexit.

Els diputats del DUP han impedit de nou el nomenament del president del Parlament, malgrat que dijous de la setmana passada expirava el termini imposat pel Govern de Londres per tancar aquest afer. Els unionistes, per la seva banda, insisteixen que tant la firma del Protocol d’Irlanda del Nord com del posterior Marc de Windsor –que té per objectiu fixar controls a les mercaderies al mar d’Irlanda només per als productes amb destí a la UE– no són acceptables perquè no ofereixen prou claredat quant a la protecció d’Irlanda del Nord en el mercat interior del Regne Unit. Els unionistes del DUP van abandonar el Govern de Belfast el febrer del 2022 com a protesta i van provocar-ne la dissolució, una situació que es manté fins ara, malgrat la mobilització ciutadana.

Serveis sota mínims

El ministre britànic per a Irlanda del Nord, Chris Heaton-Harris, ha anunciat recentment que buscarà una via "pragmàtica, adequada i limitada" per mirar de donar resposta a aquest bloqueig, tot i que de moment ha descartat prendre plens poders sobre la nació, així com l’eventual convocatòria d’unes noves eleccions. Entre les opcions que estudia Londres està la d’atorgar més flexibilitat als funcionaris per prendre decisions en matèria de despesa, davant l’absència d’un Govern regional, i mirar així de frenar les protestes cada vegada freqüents dels treballadors públics, entre els quals professors i infermers, que segueixen amb els sous congelats a causa del bloqueig del Govern i del Parlament de Stormont.

Els principals sindicats del país han impulsat en els últims dies una de les manifestacions més grans dels últims anys. Les autoritats calculen que prop de 150.000 treballadors es van concentrar dijous als carrers de Belfast i de les principals ciutats per denunciar la degradació de serveis públics com l’educació i la sanitat i per exigir la tornada a la normalitat institucional. "La manifestació d’avui és només el principi. Si no aconseguim justícia social i econòmica, la lluita continuarà. Avui és una vaga general del sector públic, però demà serà una vaga general de tots els treballadors", va alertar aquest dijous passat el secretari general del sindicat Nipsa, Patrick Mulholland.

"Xantatge polític"

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

El Govern britànic ha ofert 3.300 milions de lliures (3.800 milions d’euros) per augmentar els salaris dels funcionaris públics a Irlanda del Nord, però ha insistit que només entregarà els diners si es posa punt final al bloqueig institucional. "Continuo creient que un Executiu nord-irlandès en plenes funcions és el més indicat per actuar amb rapidesa i eficàcia per resoldre aquestes qüestions", ha assegurat aquesta setmana Heaton-Harris a través d’un comunicat. Una situació que no sembla viable, almenys per ara. La victòria dels republicans del Sinn Féin en les últimes eleccions regionals ha posat encara més motius sobre la taula dels unionistes per evitar desbloquejar la situació, malgrat que el poder a Belfast és compartit entre les dues faccions, com està establert en els acords del Divendres Sant.

El vicepresident del DUP, Gavin Robinson, ha qualificat la proposta del Govern britànic com "un acte escandalosament cruel de xantatge polític" i ha recordat també que la principal prioritat del seu partit és que es doni resposta a les preocupacions dels unionistes sobre els acords comercials del Brexit. La formació, que ha reunit la seva directiva aquest divendres per analitzar la situació, ha insistit que necessita garanties legislatives que protegeixin Irlanda del Nord en el mercat intern del Regne Unit, tot i que cada vegada hi ha més veus internes que aposten per arribar a un acord amb Londres al més aviat possible per posar fi a un bloqueig institucional que està ofegant els treballadors nord-irlandesos i debilitant els serveis públics.