Argentins de BCN veuen en Milei des d’un «canvi» fins a la «retallada de drets»

Els que van optar per la papereta del polèmic mandatari a Espanya tenien majoritàriament els motius clars: evitar un nou Govern kirchnerista i trobar un revulsiu per reflotar l’economia. En alguns casos va ser un vot convençut; en d’altres, un vot protesta, però en tots els casos va ser un vot amb aires de canvi. Els que van votar pel seu oponent, el centreesquerrà Sergio Massa, temen que el nou Govern opti pel desmantellament dels drets socials.

Martín de Luca té 40 anys i en fa 21 que va deixar el seu Buenos Aires natal en un moment de greu crisi. "Llavors hi havia molt poques possibilitats i vaig decidir venir a l’aventura", explica. La seva història s’assembla a la de moltíssims altres que van fer les maletes en la dècada del canvi de mil·lenni quan "el país va tocar fons". Després d’això, afirma, "es van repartir ajudes a tort i a dret". "Durant anys hi ha hagut molta corrupció i els sindicats s’han convertit gairebé en una màfia". Rosario Mendieta va marxar anys després, el 2016, d’una Argentina en la qual reconeixia el mateix panorama. "El país passava una greu crisi econòmica, amb molta inflació, i això es manifestava mes a mes en una forta pèrdua del poder adquisitiu", rememora aquesta dona de Buenos Aires de 32 anys.

Malgrat el pas del temps, el país que recorden el Martín i la Rosario no dista gaire del que van deixar fa tan sols un any Danila Stamati i Cecilia Peveri. "Els nivells de pobresa i inflació assolien pics històrics, els salaris en pesos es devaluaven cada vegada més, hi havia restriccions canviàries, impostos cada vegada més alts, controls de preus, inseguretat...", repassa Stamati. La Danila és també de Buenos Aires, té 39 anys i és llicenciada en Administració d’Empreses. En el mateix context econòmic va abandonar fa vuit mesos la seva pàtria Peveri, de 34 anys i també de Buenos Aires.

Com la majoria dels seus compatriotes, concretament el 56% dels que el van votar a l’altre costat de la bassa gran, alguns veuen en el líder de La Llibertat Avança esperança. "Milei encarna la possibilitat del canvi que fins ara ningú s’ha atrevit a fer. L’Argentina fa molts anys que està sumida en una estructura política populista i la gent estava cansada", afirma De Luca, que també avisa que la seva arribada a la Casa Rosada "té una doble cara" perquè podria tornar a portar a la primera línia debats sobre drets com l’avortament.

Això és precisament el que més temen els que no el recolzen. "Milei ha començat a retallar tots els drets socials que tenen a veure amb les dones i el col·lectiu LGTBI, ha eliminat el Ministeri de Dones, i ha aprovat la llei òmnibus de la qual algunes parts ataquen directament la llei de l’avortament", retreu Peveri.

Protestes als carrers

"Cal tenir en compte que a curt i mitjà termini no hi ha una solució per a la problemàtica que travessa l’Argentina sense que impliqui un esforç del poble. Caldrà temps perquè tot s’acomodi", afirma Stamati. Recentment algunes de les seves decisions han provocat que milers de persones sortissin als carrers a protestar. "Molta gent està en contra de Milei, perquè els diaris el venen com a ultradreta al nivell de Trump i Bolsonaro, però no crec que sigui així", afirma De Luca.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

"Les polítiques econòmiques proposades per Milei poden solucionar el problema de la inflació i generar creixement a llarg termini. Tot i que serà difícil governant en minoria", considera Stamati. Els seus opositors temen que aquest creixement sigui a costa dels drets socials. "El brutal avenç de la privatització, la retallada en inversió en salut i educació i la pujada d’impostos desarmen la població. Milei no està retallant a la casta, sinó als treballadors", es queixa Mendieta.

Després de complir el 10 de gener passat un mes en el Govern, l’ultraliberal Javier Milei ja compta per desenes les iniciatives de canvi que ha començat a elaborar. El controvertit Decret de Necessitat i Urgència (un pla de xoc amb 300 mesures d’ajustament, desregulacions i reformes laborals), la reducció de l’estructura de l’Estat o la nova doctrina de l’ordre públic són tan sols part dels seus plans de canvi.