El descens demogràfic amenaça el context econòmic de la Xina

La població xinesa suma ja dos anys en números vermells. L’Índia la va rellevar ja com a primera potència demogràfica i no s’intueix el final a una caiguda que empeny el país cap a un context econòmic molt delicat de mà d’obra declinant i tensions en el sistema de pensions. Si un pensa en els xinesos com una massa uniforme que només es mou a impulsos del Govern, pot fer un cop d’ull al seu olímpic passotisme de les desesperades peticions.

Feia temps que la Xina temia que descendís de nou després d’aquelles fams del Gran Salt Endavant que van delmar el país el 1961. Va passar l’any passat, amb una retallada de 850.000 habitants. I aquest any, lluny de corregir-se, el saldo negatiu s’ha enfilat als 2,08 milions. Més rècords negatius: la seva taxa de natalitat ha caigut en un any dels 6,77 nens per mil habitants als 6,39, la més baixa des de la fundació de la República Popular el 1949. Són 9,02 milions de naixements el 2023 davant els 9,56 de l’anterior exercici.

Les morts de l’últim any, 690.000 superiors al de l’anterior, posen una mica de llum al misteri de la factura que es va cobrar a principis d’any la voladura de dics contra la covid i l’immediat tsunami de contagis en un país que no l’havia conegut. Aquestes gairebé 700.000 morts, la més que probable xifra total que va provocar la pandèmia a la Xina, són bastant més versemblants que els ridículs números oficials, però certifiquen que aquella política que va ser tan criticada a Occident va evitar una mortaldat. Els Estats Units, amb una quarta part de la població xinesa, van tenir 1,2 milions de morts. Amb aquesta proporció, a la Xina n’hi tocaven cinc milions.

Esforços erms

Notícies relacionades

Israel bombardeja Beirut i causa almenys 12 morts en l’ofensiva contra Hezbol·là

Soldats israelians llancen al buit cossos de palestins

Els esforços de Pequín per estimular la natalitat són erms. La Xina va jubilar la política del fill únic el 2015. Primer va permetre la parelleta i després el trio. Esperava un baby boom i hi va trobar un repunt tímid i efímer abans de la tornada de les caigudes. Ho ha intentat gairebé tot: ajudes a la vivenda, descomptes fiscals, baixes de maternitat... També apel·lacions al patriotisme. El president, Xi Jinping, ha remarcat la urgència que la dona recuperi els vells rols domèstics i des de Pequín s’han dissenyat polítiques per promoure la cultura del matrimoni i la família. La premsa nacional ha animat tothom a participar en "el rejoveniment de la nació".

Aquella vasta mà d’obra barata que va alimentar a les fàbriques el miracle econòmic s’esvaeix. El sector en edat de treballar, entre els 16 i els 59 anys, es va contraure l’any passat en 10,75 milions d’efectius, segons l’Oficina Nacional d’Estadístiques. Els jubilats el 2035 hauran superat els 400 milions, 120 milions per sobre de la població nord-americana total. L’Acadèmia de Ciències Socials calcula que aleshores es buidarà la caixa de les pensions.