Taiwan es prepara per decidir a les urnes la seva relació amb la Xina

Serà aquest any el més democràtic de la història. Més de 70 països, la meitat de la població mundial, han convocat eleccions. Poques seran més crucials i mediàtiques que les que aquest dissabte celebra Taiwan, una petita illa de 24 milions d’habitants a l’Extrem Orient que l’ONU no reconeix. Desdenyada com un assumpte domèstic xinès durant dècades, els focus globals l’apunten ara, capital al tauler geopolític i amb un gairebé monopoli dels xips d’última generació.

Cap país acudeix amb més fervor a les urnes. Taiwan les va aconseguir arran d’una dolorosa història de colonialisme i dictadures i les ha abraçat amb la força del convers. A la seva democràcia li falta ranci llinatge però li sobra empenta juvenil. No hi ha democràcia més perfeccionada a Àsia ni país més orgullós dels seus debats parlamentaris, manifestacions de carrer, participacions massives en eleccions, vibrant societat civil, drets de les dones i de la comunitat LGTBI... Taiwan reivindica la democràcia com a imatge de marca per contrast amb la Xina que l’enfosqueix.

"He vingut a totes les eleccions, per descomptat que estic excitada", confessa Joyce Lin. Ella i la seva germana, septuagenàries, han viscut a Los Angeles l’últim mig segle i tornen a l’illa un parell de setmanes en cada convocatòria. "Dono suport al meu país, que és Taiwan, i no la Xina", assenyala a la seu electoral del Partit Democràtic Progressista (PDP).

Dilema shakespearià

Els taiwanesos lidiaran a les urnes amb el seu dilema shakespearià: acostar-se al flotador econòmic xinès o mantenir la prudent distància per preservar la seva identitat. En altres paraules: votar el Kuomintang (KMT) o el PDP. La victòria de l’últim suposaria un inèdit tercer mandat consecutiu que castigaria la paciència de Pequín. Els vuit anys en la presidència de Tsai Ing-wen, descrita com una perillosa independentista per Pequín malgrat la seva mesura, se li han fet molt llargs a la Xina. Han sigut d’alta tensió a l’estret de Formosa, amb freqüents passejos de barcos i avions xinesos sobre la mitjana o frontera oficiosa. Les enquestes donen un lleuger avantatge al PDP, però la recent història taiwanesa no està exempta de tombs d’última hora.

Els taiwanesos van rebre dimarts una inèdita alerta al mòbil per un míssil llançat per la Xina que va ser emfatitzat pel ministre d’Exteriors, Joseph Wu, com el corol·lari de les intimidacions. Va ser un satèl·lit que forma part del programa conjunt amb l’Agència Espacial Europea i ahir Taipei admetia, després de les investigacions del Departament de Seguretat i "amics internacionals", que no tenia "finalitats polítiques".

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

La realitat està en el punt mitjà aristotèlic: les pressions xineses no són inexistents, com assegura Pequín, ni les més grans de la història, com promet Taipei. Són infinitament menors que en eleccions anteriors perquè la Xina ha comprès a la fi que la seva hostilitat afavoreix els interessos del partit independentista i de Washington. El president xinès, Xi Jinping, va aclarir per cap d’any que la reunificació és inevitable. Més enllà d’aquest clàssic inevitable, no ha arribat des de Pequín més soroll, al qual Taipei va respondre aclarint que només els taiwanesos decidiran el seu futur.

A la rellevància geopolítica de Taiwan s’afegeix l’econòmica. L’illa produeix el 90% dels xips i semiconductors més avançats del món. Aquesta presumpta invasió xinesa que es ve anunciant com a imminent i inevitable durant quatre dècades privaria els EUA d’un material ineludible en la carrera tecnològica que dirimirà la primacia global.