Braç armat del creixent eix militar Iran-Rússia

L’entrada dels houthis a la capital iemenita i la seva posterior expansió territorial, d’una banda important del país, va motivar que l’Aràbia Saudita, la principal potència sunnita de la península Aràbiga, armés una coalició de països del Golf per enfrontar-s’hi, considerats com a proxies del règim de Teheran a la regió. Aquesta aliança va acabar per fracturar-se i generar un moviment secessionista auspiciat pels Emirats Àrabs Units denominat Consell Transicional del Sud, que advoca per una nova partició del país en dos estats, Iemen del Nord i Iemen del Sud, igual com va passar al segle passat entre els anys 1967 i 1990, i que va acabar per aconseguir el control de l’important port d’Aden, la segona ciutat més poblada del país. Els bombardejos portats a terme per la coalició liderada per Riad han causat prop de 20.000 morts i han merescut una aclaparadora condemna internacional. L’abril del 2022, els dos bàndols van arribar a un acord d’alto el foc per a dos mesos, els termes dels quals, en el dia d’avui, respecten. La situació humanitaria és desoladora. Algunes estimacions parlen de 120.000 morts en el camp de batalla, i 227.000 com a conseqüència de la fam i les privacions.

Els rebels houthis, una guerrilla local en els seus orígens, s’han transformat en pocs anys en una força armada sofisticada, segons assegura en un estudi Eleonora Ardemagni, investigadora sènior a l’Institut Italià d’Estudis Internacionals Polítics (ISPI). I ho ha fet de la mà dels Guàrdies de la Revolució Islàmica-Força Qods, una de les branques de la milícia religiosa iraniana, que l’ha proveït durant anys mitjançant "contraban" d’"armes, munició i entrenament militar". La televisió dels rebels houthis, Al-Masirah, realitza les seves emissions des del sud de Beirut, de majoria xiïta, amb assistència tècnica d’Al-Manar, la televisió de Hezbol·là. L’experta defineix l’aliança amb l’Iran com "un matrimoni de conveniència" en el qual els houthis mantenen un nivell d’autonomia més alt respecte a altres aliats de Teheran a causa que són financerament independents.

Notícies relacionades

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Israel instal·la nous campaments mentre ultima la invasió de Rafah

Ofensiva diplomàtica de Putin

Tot això, a més, passa en un moment en què el Kremlin potencia les seves relacions amb l’Iran i els seus aliats –Hezbol·là, Hamàs– en detriment dels vincles gairebé personals que havien establert en els últims anys el president Putin i el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. "La diplomàcia russa està en mode d’ofensiva (per contrarestar la pràctica ruptura amb la UE i els EUA per la invasió d’Ucraïna) i un element crític d’aquesta s’està desenvolupant al Pròxim Orient", escriu Emil Avdaliani, professor de Relacions internacionals a la Universitat Europea de Tbilisi (Geòrgia). Així les coses, per mediació del país persa, els houthis van inserint-se en la lògica el conflicte global entre Occident i l’eix Moscou-Iran.