Un homenatge a Fidel en ple ensorrament

"Els rebels d’aquest segle continuen la seva marxa triomfal per Cuba", va assegurar Granma, el diari oficial del Partit Comunista, a propòsit dels 65 anys de l’entrada a l’Havana d’un Fidel Castro amb 33 anys. L’illa passa la seva pitjor crisi des d’aquell moment que el comandant en cap va proclamar, a tall de programa de la revolució victoriosa: "Ni pa sense llibertat i ni llibertat sense pa". El present és un rosari de penúries: recessió, el fracàs de programa econòmic, i tensions diàries que parlen una societat a l’abisme, amb nivells de violència quotidiana sense precedents. "La joventut d’avui, que continua l’obra dels barbuts", va sostenir no obstant Granma, malgrat que durant els últims dos anys van emigrar 425.000 ciutadans als Estats Units, el que representa el 4% dels seus habitants. Aquesta estadística punyent no té en compte els cubans que se’n van anar a Europa, Amèrica Llatina i Rússia.

El fantasma de l’esclat social de l’11 de juliol del 2021 voleteja. Les ferides d’aquella protesta històrica estan obertes: 2.000 imputacions judicials per desacatament i sedició. L’exercici punitiu no ha silenciat per complet una població que, des d’aquell episodi, va redoblar els seus desitjos d’anar-se’n.

El dictador Fulgencio Batista va caure la nit del 31 de desembre de 1958, després de dos anys de lluita insurreccional. Als 92 anys, Raúl Castro va evocar dies enrere aquell moment a l’encapçalar les celebracions oficials a Santiago de Cuba. L’hereu del seu germà Fidel va tornar a ratificar la seva confiança en Miguel Díaz Canel. L’actual president va destacar el caràcter "invicte" del procés iniciat el primer dia de 1959.

"Una altra vegada és temps de rectificar", va dir la nit de Nadal de l’escassetat. L’actual lideratge assegura haver après dels Castro "la importància de la correcció oportuna davant qualsevol situació que pogués comprometre el futur de la construcció socialista". La paraula "rectificació" forma part del llenguatge estatal, igual com "autocrítica". Moments d’admissió contrita dels fracassos que es repeteixen periòdicament.

Rectificació

No en va, Díaz-Canel va recordar que el 1986, i enmig d’una altra circumstància complexa, l’extint comandant en cap va llançar el "procés de rectificació d’errors i tendències negatives" que no va arribar a bon port perquè, va dir el mandatari, es va desplomar la Unió Soviètica, el principal aliat de l’Havana al llarg de la Guerra Freda. "L’any 2000 el mateix Fidel ens va exhortar a canviar tot el que hagués de ser canviat, amb sentit del moment històric, i cinc anys després, el 2005, des de la Universitat de l’Havana, advertia que la Revolució la podíem destruir nosaltres mateixos".

L’estil de l’autoflagel·lació de les autoritats davant l’absència de resultats és conegut per una societat atabalada. La nova crida a reparar el que es va fer malament coincideix amb novetats atziagues. L’economia es va esfondrar prop de dos punts el 2023, segons els càlculs del ministre d’Economia, Alejandro Gil Fernández. La inflació, va informar a l’Assemblea Nacional del Poder Popular (legislatura), va arribar al 30% anual, tot i que la percepció dels consumidors és que els preus van escalar més del calculat oficialment. La devaluació del peso cubà devora butxaca i expectatives. El dòlar costa oficialment 24 pesos cubans, però al mercat informal es cotitza per sobre dels 200 pesos. Gil Fernández, igual com Díaz-Canel, confien, no obstant, que "aquesta vegada" es prendrà el rumb correcte.

L’illa viu essencialment del turisme internacional. Durant l’any passat, van aterrar en la més gran de les Antilles gairebé 2,5 milions de visitants, la majoria d’ells canadencs i russos, contra els 3,5 milions previstos. Cuba s’ha convertit en un destí menys atraient que altres places caribenyes. Aquesta retracció afecta l’acompliment econòmic general. No obstant, les raons del creixent deteriorament de les condicions de vida, amb escenes de gana i indigència desconegudes, estan relacionades amb el reconegut fracàs de l’anomenat "ordenament" econòmic. Sota aquest nom repetit fins a l’embafament en la premsa com a garantia de prosperitat, va fer miques la unificació monetària i canviària, precedida per una forta devaluació, una pujada dels preus i la reducció de subsidis.

Díaz-Canel i el seu equip es van haver d’oblidar de les seves lloes al programa posat en marxa a principis del 2021, encara sota els efectes de la pandèmia. El revés, va insistir el president, no pot estar dissociat de l’"asfíxia dissenyada i aplicada contra un petit país pel més poderós imperi de la història". Les mesures disposades pels Estats Units des de fa més de mig segle i accentuades anys enrere tendeixen a explicar indulgentment gairebé tots els daltabaixos interns. "Crido l’atenció d’aquells que prefereixen que defugim el terme bloqueig. Tant de bo treure’l de la nostra quotidianitat i esborrar les seves amenaces i els seus efectes sobre la societat cubana".

Per al portal La joven Cuba, el Govern "sembla enfocar-se més en la denúncia d’agressions externes que en la recerca de reformes que treguin al país de la crisi". La necessitat de canvis profunds "està en un punt existencial per al Partit Comunista, si vol continuar existint o aspira a mantenir-se en el poder, s’ha de transformar urgentment. No obstant, el Palau de la Revolució actua com si no ho sabés".

L’hora de l’ajust

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

De la decepció per l’incompliment de les metes fixades en l’"ordenament" ha nascut un altre programa d’"estabilització macroeconòmica", un concepte que als països llatinoamericans s’associa generalment amb l’"ajust" i les polítiques de xoc. El president va negar que les mesures tinguessin una empremta neoliberal. El paquetazo, com se’l coneix, farà, segons Díaz-Canel, "un salt necessari" per fer "més Revolució i més socialisme". Més enllà de l’incorregible optimisme del Govern, les noves regles impliquen una alça dels preus del combustible, les tarifes del transport públic i el servei d’electricitat i l’adeu definitiu al subsidi dels aliments i altres productes que estaven inclosos en la cartilla de racionament.

El final d’any va mostrar llargues cues a les gasolineres. Un serpenteig d’automòbils acostumats a l’espera, aquesta vegada urgent a causa dels anuncis que colpegen les butxaques. Esperar és un verb sagrat en una Cuba que viu essencialment de les remeses que envien els migrants, i travessa les estretors amb imaginació, picaresca i la resignada acceptació dels codis indelebles del mercat negre. Allò que mai sembla ser objecte de rectificacions.