Batalla pressupostària a la UE

La validesa pressupostària serà la primera gran batalla política de la Unió Europea (UE) al començament del 2024. Alemanya i els autodenominats països frugals ja han desvirtuat la proposta inicial de la Comissió Europea, retallant el finançament del desenvolupament industrial i tecnològic, malgrat que la UE acumula un important retard respecte als seus principals competidors (els Estats Units, la Xina i Corea del Sud) a causa de la política d’austeritat, que s’ha reinstaurat l’1 de gener amb alguna petita flexibilització.

Els caps d’Estat i de Govern de la UE es reuniran en un Consell Europeu especial l’1 de febrer a Brussel·les després que la revisió del marc financer plurianual 2021-2027 quedés bloquejada en la cimera del 14 i 15 de desembre pel veto d’Hongria al nou paquet d’ajuda financera per a Ucraïna de 50.000milions d’euros. El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, exigeix per aprovar els fons per a Kíiv que es desbloquegin les ajudes europees suspeses a Hongria per la violació dels principis democràtics i la corrupció del règim.

La revisió del marc pressupostari que té suport majoritari suprimeix l’augment de 8.500 milions dels fons per al desenvolupament industrial i tecnològic proposat per la Comissió Europea, redueix en 1.300 milions més el fons per pal·liar els efectes negatius de la globalització i destina a altres finalitats 1.000 milions del programa de salut i 1.100 milions de la política agrària i de cohesió.

Ampliació del pressupost

Hi ha un consens entre els Vint-i-set, excepte Hongria, de concentrar l’ampliació del pressupost comunitari fins al 2027 en l’esmentada ajuda a Ucraïna, en 2.000 milions més per al control de fronteres i immigració dins de la UE, en 7.600 milions addicionals per pagar a Turquia i altres països per frenar l’arribada d’immigrants a la UE i en 1.500 milions suplementaris per al fons europeu de defensa. Per contra, se sacrifiquen els citats 8.500 milions que la Comissió Europea considerava un mínim indispensable per al desenvolupament industrial i tecnològic, malgrat el retard que acumula la UE i l’immens repte inversor que suposa la transició energètica verda.

El declivi econòmic europeu respecte als seus principals competidors per les restriccions que s’ha autoimposat en inversió apareix reflectit en l’evolució del producte interior brut (PIB) per càpita. El PIB per càpita de l’eurozona en dòlars constants va créixer el 9,5% entre el 2007 i el 2022, segons el Banc Mundial. El creixement als Estats Units va ser del 15,6% en aquell període; a Corea del Sud, del 44,3%, i a la Xina, del 167,7%. Si els líders de la UE haguessin traduït en mesures concretes el Llibre Blanc sobre creixement, competitivitat i ocupació, elaborat pel president de la Comissió Europea Jacques Delors el 1993, el creixement econòmic i tecnològic de la UE seria molt superior a l’actual i no hi hauria un grau tan alt de desigualtat social. Però ja llavors els líders de la UE sentien aversió per la inversió pública, la política industrial i els plans a llarg termini. Mentre la UE està obsessionada a reduir el nivell de deute públic al 60% del PIB, els Estats Units recolzen el seu desenvolupament econòmic i tecnològic en un deute equivalent al 123% del PIB i al Japó la ràtio arriba al 246%.

Austeritat

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

El primer ministre belga, el liberal Alexander De Croo, que acaba d’assumir la presidència semestral rotatòria europea, remarca que la UE necessita més recursos propis per finançar el seu pressupost i els seus reptes econòmics i geopolítics. Però xoca amb Alemanya, Holanda, els països nòrdics i els països de l’Est, que prioritzen el curt termini i no comprenen que els pressupostos i les inversions frugals condueixen a futurs econòmics petits.

El retorn de la política d’austeritat a la UE ja es deixa notar en les ajudes per a la transició verda. França ha retallat el 20% l’ajuda per comprar un cotxe elèctric, en el marc dels 12.000 milions d’ajustos pressupostaris anuals pactats amb la Comissió Europea. Alemanya també ha suspès l’ajuda de 4.500 euros per la compra de cotxes elèctrics des del 17 de desembre a causa de l’ajust pressupostari. A ningú l’hauria de sorprendre que aquesta política d’ajustos en un context de creixement cada vegada més feble (taxa anual zero a la UE el tercer trimestre del 2023) afavoreixi el descontentament i el vot a la ultradreta. El Govern alemany ja ha hagut de fer marxa enrere a la supressió abrupta de subsidis al camp després de protestes massives.