Un arriscat exili a Sèrbia

A Gleb Pushev li costa sobreviure. Per la guerra de Rússia a Ucraïna, aquest jove artista i autor de còmics rus va fugir de Sant Petersburg i va recalar a Sèrbia. Temia per la seva vida i no volia allistar-se, però també buscava un espai d’expressió. Belgrad va ser la seva aposta i la seva esperança. A la capital sèrbia va participar en diverses protestes antibel·licistes organitzades per la comunitat opositora local i també va pintar un mural en un carrer de la ciutat en honor a Lesya Ukrainka, una de les escriptores més famoses de la literatura ucraïnesa. El van inaugurar amb un acte públic però, poc després, uns desconeguts el van vandalitzar amb pintura negra i la lletra Z, un dels símbols de suport a la invasió russa. Junt amb la seva parella Anya, el va tornar a pintar. L’hi van tornar a destruir.

"Hem intentat construir un moviment antibel·licista rus a Sèrbia, però estem tenint moltes dificultats; és trist", afirma Pushev, de 25 anys. "Ens han atacat grups d’extrema dreta i també sentim pressions del govern serbi. Jo també tinc por, perquè soc un estranger, no tinc diners i, el segon any de guerra, la situació aquí ha empitjorat", afegeix.

Sèrbia ha rebut centenars de milers d’emigrats de Rússia en gairebé dos anys de conflicte a Ucraïna (algunes estimacions parlen d’unes 200.000 persones). En les entrevistes dutes a terme per a aquest reportatge, aquesta periodista va parlar amb diversos estudiants, artistes i petits empresaris establerts al país que van dir ser crítics amb el Kremlin i que fins fa poc no expressaven (o ho feien tèbiament) les seves opinions. Tots ells, amb l’inici de la invasió de l’any passat, van decidir abandonar Rússia. Ja no estaven disposats a continuar vivint en les estretors i falta de llibertat d’expressió al seu país.

Una trucada des de Moscou

L’absència de visats per a l’ingrés de ciutadans russos a Sèrbia també ha sigut una de les raons d’aquesta emigració massiva. No obstant, després d’un inicial període en què Belgrad va tolerar les seves activitats (el país manté una ambigua relació amb Moscou), alguns activistes destacats de la comunitat van rebre ordres judicials amb què se’ls va demanar abandonar el país per ser una amenaça a "la seguretat nacional". "Una acusació que de moment les autoritats sèrbies no han explicat, no ens han dit què hem fet. Tot i això, una de les persones que va rebre aquestes ordres se’n va haver d’anar a Montenegro, i un altre, el meu col·lega Vladímir Volokhonsky, és a Alemanya... perquè, és clar, no poden tornar a Rússia", diu Peter Nikitin, un activista local.

Nikitin, que té doble passaport (també neerlandès), viu a Sèrbia des del 2016 i té un permís d’estada vàlid (la seva dona i fills són serbis), també va rebre una d’aquestes ordres d’expulsió. El juliol passat fins i tot el van retenir a l’aeroport de Belgrad alguns dies fins que, davant la polèmica creada i per la pressió de diferents organismes (el seu cas va aparèixer en diversos mitjans anglòfons), finalment el van deixar anar i va poder entrar al país. Ara forma part de l’equip legal que ha recorregut davant les autoritats sèrbies, en defensa dels que han patit les mesures.

Notícies relacionades

Els EUA detenen ‘el Mayo’ i un fill del ‘Chapo’, líders del càrtel de Sinaloa

Els comicis a Veneçuela desencadenen l’expectació mundial

"Estic bastant segur que van rebre una trucada de Moscou. Algú els va dir ‘aquests activistes antibel·licistes no m’agraden gens’. Va ser així que vam rebre un senyal molt clar que no som benvinguts aquí [a Sèrbia] i que, si volem quedar-nos, hem de callar", afirma. "Però hem apel·lat i ara esperem que els jutjats responguin", afegeix aquest activista, al puntualitzar que tot això va passar després que fundessin la Societat Democràtica Russa (SDS) a finals de l’any passat. Un grup que pretenia funcionar com una espècie de recipient de la crescuda comunitat opositora russa al país i donar-li veu.

Al principi, sota aquest paraigua els opositors també van organitzar protestes contra la guerra a Ucraïna..