La UE acorda que Romania i Bulgària formin part de Schengen

Els països de la Unió Europea (UE) van acordar ahir per unanimitat l’ingrés gradual de Romania i Bulgària a l’espai de lliure circulació Schengen després que Àustria, l’últim país dels Vint-i-set que s’oposava a la mesura, aixequés el seu veto.

La decisió implica que, a partir de març, s’eliminaran els controls a les fronteres interiors aèries i marítimes amb aquests dos països –que van ingressar a la UE l’any 2007–, amb el compromís a més d’Àustria, Bulgària i Romania d’acordar més tard la data del final dels controls terrestres, va informar la presidència espanyola de torn del Consell de la UE.

"Enhorabona als ciutadans de Romania i Bulgària per l’extensió de Schengen per als passatgers de transport marítim i aeri", va indicar el president del Consell Europeu, Charles Michel, a través del seu perfil a la xarxa social X (abans Twitter).

Michel va apuntar que es tracta d’"un pas esperat fa temps pels ciutadans romanesos i búlgars per disfrutar d’una llibertat de moviment més fàcil, amb la perspectiva del transport terrestre pendent d’arribar".

Satisfacció espanyola

Fonts del Ministeri de l’Interior d’Espanya van qualificar l’acord –que culmina 12 anys de negociacions– d’"històric" i van assegurar que era una de les prioritats de la presidència de torn espanyola del Consell de la UE, que acaba demà.

Van afirmar, a més, que el progressiu aixecament dels controls a les fronteres interiors de Bulgària i Romania "enfortirà i ampliarà" l’espai de lliure circulació europea i facilitarà els desplaçaments de milions de persones, amb "un impacte social i econòmic molt positiu per a tota la regió".

Notícies relacionades

Els turistes de l’accident a l’Aràbia Saudita eren de la província de Barcelona

El Iemen trenca amb els Emirats per recolzar els separatistes del sud

Aquest ha sigut l’últim acord del Consell sota la presidència de torn espanyola de la UE del segon semestre del 2023. Interior ha assegurat que aquest acord era una de les "prioritats" del departament de Fernando Grande-Marlaska durant la presidència espanyola.

A més, han remarcat que aquesta presidència espanyola i la seva determinació negociadora han servit per "superar les reticències persistents i arribar a un acord just i històric".