Víctimes del silenci

A l’ombra de les guerres a l’Orient Mitjà i Ucraïna, aquesta última ofuscada per l’altra, pot semblar que el patiment a la resta del planeta és menor. Però a part d’aquests dos conflictes, la relació d’escales on la vida és impossible és enorme i el nombre de víctimes o el grau de violència en molts altres casos és encara més gran.

Com que ens queden lluny les anomenem crisis oblidades. Es caracteritzen perquè tot just arriba l’ajuda humanitària, no susciten atenció mediàtica, ni iniciatives internacionals polítiques o diplomàtiques. La raó és senzilla, tot i que el patiment de les persones que les pateixen és enorme, no té valor el cost humà perquè són crisis que no afecten l’esdevenir de l’economia i la seguretat global, per això es mantenen en el cruel oblit.

La majoria es produeixen en països del continent africà, com ara a Darfur, al Sudan, on ciutats, viles i llogarrets són arrasats per milícies que expulsen tota la població cap al país veí per quedar-se amb les terres. Neteja ètnica que es produeix sota total impunitat.

Burkina Faso, amb més de sis milions de persones desplaçades, és un altre d’aquests escenaris on viure és un infern, no només perquè la violència s’ha fet quotidiana, a més a conseqüència del canvi climàtic bona part de la població s’ha quedat sense cultius i l’ajuda, concentrada en els conflictes que es veuen, aquí és pràcticament inexistent.

¿Com s’ha arribat fins aquí?

Somàlia, Eritrea, el Níger... tot el Sahel està que bufa i tot i que per ara no en patim les conseqüències directes no trigarem a preguntar-nos ¿Com s’ha arribat fins aquí? No només a Àfrica, podríem fer una relació detallada de la resta, però potser convé recuperar l’Afganistan.

Notícies relacionades

Sánchez acusa els EUA de voler "apropiar-se del cru veneçolà"

La Casa Blanca no exclou usar l’Exèrcit per aconseguir Groenlàndia

De la llista de crisis oblidades, aquesta és una altra escala a l’infern per a tota la població i en especial per a les dones i nenes que els talibans condemnen a ser esclaves, persones sense drets. No sabem si recuperar totes aquestes víctimes oblidades salvarà les seves vides, el que sabem, en canvi, és que mantenir-les en el silenci, les mata.

El talibà les mata.