Macron es conjura per remuntar el 2024 arran del seu particular ‘annus horribilis’

L’aprovació dimarts a prop de la mitjanit de la llei Darmanin (cognom del ministre de l’Interior) va resultar la cirereta d’un any realment difícil per a Macron, potser el més complicat en política interna des que va arribar a l’Elisi el 2017. Tot i que el macronisme va aconseguir tirar endavant la seva iniciativa legislativa més destacada d’aquesta tardor, en va pagar un elevat preu.

En una fulletonesca negociació parlamentària, Els Republicans (LR, afins al PP) –amb un discurs migratori radicalitzat– van aconseguir imposar nombroses mesures. I van convertir un text que, al principi ja estava dominat per una visió restrictiva i securitària de la immigració, en una de les lleis més dures sobre aquesta qüestió a França en les últimes dècades.

El ministre de sanitat, Aurélien Rousseau –excap de gabinet de la primera ministra Élisabeth Borne–, va dimitir en resposta a la controvertida llei, percebuda per la majoria dels francesos com una «victòria ideològica» de la ultradreta i que va superar l’encreuament parlamentari gràcies als vots a favor del Reagrupament Nacional de Marine Le Pen. La titular d’Universitats, Sylvie Retailleau, va posar el seu càrrec a disposició del president, però aquest la va rebutjar. Els ministres de Cultura, Indústria i Transports, de l’ala menys conservadora de l’Executiu, també van amenaçar de dimitir, però no sembla que aniran tan lluny.

Un estiu olímpic

«Macron, que va conèixer la resposta del carrer (armilles grogues, reforma de les pensions...), es veu ara contestat en el seu propi espai. Això suposa un punt d’inflexió», assegurava aquesta setmana a Le Monde Solenn de Royer, periodista i analista. Fins i tot 32 departaments (equivalent de les províncies), governats per l’esquerra, van advertir que no aplicaran les mesures més controvertides de la llei Darmanin.

Aquest 2023 ha sigut l’annus horribilis de Macron: des de l’onada de protestes sindicals –les més multitudinàries en aquest segle XXI– contra la impopular reforma de les pensions en el primer semestre fins a l’embolic per la llei migratòria, passant per la revolta en les banlieues a finals de juny per la mort de l’adolescent Nahel. ¿Remuntarà el vol el 2024?

L’any que ve estarà marcat a França per nombroses commemoracions o grans cerimònies. El 6 de juny se celebrarà el 80è aniversari del desembarcament de Normandia. El 26 de juliol es donarà el tret de sortida als Jocs Olímpics i Paralímpics de París amb una espectacular desfilada pel Sena. I el 8 de desembre reobrirà la catedral de Notre-Dame, cinc anys i mig després del gran incendi.

Hàbil orador, Macron se sent a gust en aquest tipus d’actes i espera que li serveixin per donar més cohesió i optimisme a la nació francesa. No està clar que li serveixi per capgirar les dificultats actuals.

«Ha arribat el moment d’una gran trobada amb la nació», va dir Macron a principis de desembre en declaracions a Le Monde. Durant la seva entrevista televisiva d’aquesta setmana, el president va apuntar que aquest «gran esdeveniment» tindrà lloc al gener. En una part significativa de l’opinió pública francesa, però, hi ha escepticisme davant aquests «grans anuncis». L’Elisi ja havia anunciat una iniciativa semblant per a la tornada al setembre. Però al final aquesta es va limitar a dues reunions entre el president i els responsables dels principals partits polítics.

El termòmetre de les europees

L’Executiu centrista té previst anunciar una llei sobre la «mort digna» al febrer. Podria ser un text que legalitzi l’eutanàsia o bé un dispositiu menys ambiciós sobre aquesta qüestió. Des de l’Elisi apunten que en aquestes mateixes dates Macron podria pronunciar un discurs sobre la Unió Europea, que serviria com a tret de sortida de les eleccions europees del 9 de juny. Tot i que solen caracteritzar-se per una elevada abstenció a França (entre el 40% o el 60%), aquests comicis serviran com a termòmetre polític. Serà la clàssica votació de mig mandat.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Hamàs estudia la nova oferta de treva d’Israel a Gaza

Les europees, de fet, s’auguren difícils per a la coalició macronista, formada pels partits Renaissance, MoDem i Horizons. Segons els últims sondejos, que s’han d’agafar amb pinces, la llista del president obtindria el 20% dels vots i la ultradreta de Le Pen al voltant del 30%. Aquestes intencions de vot reflecteixen que el macronisme ha perdut set punts respecte a la primera volta de les presidencials de la primavera del 2022 –i tres punts respecte a les europees del 2019–, mentre que el lepenisme n’ha pujat set.

Macron «està cometent un error habitual en governs conservadors. Va posar la immigració en el centre de l’agenda per frenar electoralment l’extrema dreta, però en realitat ha obtingut el resultat contrari», explica a EL PERIÓDICO el politòleg Christophe Bouillaud. Segons aquest professor, «el Govern no pot proposar mesures que satisfacin la majoria –augments significatius dels salaris, millora dels serveis públics...–, perquè no té diners» davant el retorn incipient de les polítiques d’austeritat a la Unió Europea, a més a més «del seu compromís per abaixar els impostos i no apujar-los per a les rendes més altes».