La invasió russa

La UE, ostatge d’Hongria

La cimera de Brussel·les mostra que la Unió Europea (UE) ha quedat ostatge del règim autoritari hongarès que ha deixat consolidar-se al seu interior.

La UE, ostatge d’Hongria

Eliseo Oliveras

2
Es llegeix en minuts
Eliseo Oliveras

Si l’absència momentània del primer ministre hongarès, Viktor Orbán, de la sala de reunió de la cimera va permetre adoptar la decisió política d’obrir les negociacions d’adhesió amb Ucraïna, després va vetar l’aprovació del salvavides de 50.000 milions d’euros d’ajuda financera al Govern de Kíiv. Orbán, principal aliat a la UE del president rus, Vladímir Putin, assumirà la presidència semestral rotatòria europea a partir de l’1 de juliol, després d’unes eleccions al Parlament Europeu en les quals es preveu un fort avanç de la ultradreta que té el primer ministre hongarès com a model i referent.

La UE, ostatge d’Hongria /

L’abstenció d’Orbán sobre l’inici de les negociacions d’adhesió d’Ucraïna només es va produir després que la Comissió Europea li desbloquegés la vigília 10.200 milions, una part de les ajudes europees suspeses a causa de la vulneració dels principis democràtics i de la corrupció a Hongria.

Llei per protegir la identitat

Malgrat que Hongria acabava d’adoptar una nova llei autoritària per investigar i intimidar qualsevol persona activa en la vida pública, la Comissió Europea va justificar la decisió en unes reformes cosmètiques del sistema judicial. La llei hongaresa per a la protecció de la sobirania crea un organisme amb poders il·limitats i sense supervisió democràtica per protegir la identitat nacional i investigar que les opinions expressades no representen interessos estrangers.

Els líders dels quatre principals grups del Parlament Europeu –populars, socialistes, liberals i verds– van expressar per carta a la Comissió Europea la seva oposició al desbloqueig parcial dels fons perquè les reformes judicials hongareses encara no s’han materialitzat totalment, ni verificat els seus efectes. La carta remarca també el perjudici addicional que infringeix a la democràcia a Hongria la llei per a la protecció de la sobirania.

La Comissió Europea també va fer cas omís de les declaracions d’alarma de més d’un centenar d’organitzacions de la societat civil hongaresa, d’una desena de mitjans de comunicació encara independents i de l’International Press Institute. L’eurodiputat verd alemany Daniel Freund va descriure la decisió de la Comissió Europea com el pagament del suborn "més gran en la història de la UE" i va alertar, en línia amb els principals grups de l’Eurocambra, que envia el senyal polític desastrós que el xantatge és recompensat a la UE.

Abans d’acabar la cimera, Orbán ja ha deixat clar als altres líders que no té intenció d’aixecar el seu veto a l’ajuda financera a Ucraïna mentre la UE no desbloquegi els restants 21.000 milions de fons per a Hongria encara retinguts. La Comissió Europea va retardar innecessàriament diversos mesos l’aplicació a Hongria de les noves normatives de la UE del 2021 sobre la preservació de la democràcia i l’Estat de dret per no entorpir la victòria d’Orbán en les eleccions d’abril del 2022. Sense els vots del partit Fidesz d’Orbán, Ursula von der Leyen no hauria arribat el 2019 al nombre mínim de vots del Parlament Europeu per ser presidenta de la Comissió Europea.

Notícies relacionades

La decisió d’obrir les negociacions d’adhesió d’Ucraïna no elimina tampoc el risc de nous vetos d’Hongria per frenar el llarg procés d’aquestes negociacions, ja que nombroses decisions que s’han d’adoptar per fer els següents principals passos requereixen també la unanimitat dels 27 i oferiran noves oportunitats de xantatge a Orbán per obtenir concessions.

De moment, la Comissió Europea haurà de comunicar primer que Ucraïna compleix plenament les set condicions fixades prèviament, cosa que podria produir-se el mes de març.

Temes:

Govern