Setge al dret a un refugi

El Gabi està estirat a la vorera a les portes de l’antiga escola catòlica de Santa Brígida, enterrat sota el sac sobre un cartró, amb una brillant bufanda amb l’arc de Sant Martí que li fa doble capa sobre la mascareta, la caputxa de l’anorac sobre un gorro. Així i allà, a la intempèrie, ha passat la primera nit de desembre a Nova York aquest colombià de 47 anys. Són poc més de les set del matí i ha dormit poc. L’important és no perdre el lloc a la fila. Perquè, com cada dia últimament, són centenars de persones, com ell migrants adults sense papers i sol·licitants d’asil, que fan una cua que serpenteja per diversos carrers. Tots intenten que la ciutat els doni un llit en un refugi per als pròxims 30 dies.

Aquesta escena en aquesta cantonada de l’East Village és l’últim recordatori a la vista de la crisi que viu Nova York. L’arribada massiva de migrants, més de 140.000 des de la primavera de l’any passat, ha fet esclatar les costures d’un sistema que ja estava sobrepassat, superat per la combinació del sensellarisme, la desigualtat rampant que dispara la necessitat d’acudir a serveis socials i un mercat de la vivenda trasbalsat. Amb més de 65.000 sol·licitants d’asil acollits en instal·lacions municipals o pagades per la ciutat, no donen l’abast els serveis ni el pressupost. I l’alcalde, el demòcrata Eric Adams, està prenent mesures controvertides. Des del maig, el primer regidor lluita en els tribunals per intentar acabar amb el «dret a refugi» que des de fa més de quatre dècades està en vigor a Nova York i obliga a donar-lo a qui ho demani i pel temps que ho necessiti.

Notícies relacionades

Els comicis a Veneçuela desencadenen l’expectació mundial

Cordó parcial als ultres

Deixar els asils

I tot i que aquest procés legal no s’ha resolt, a finals de setembre la ciutat va començar a advertir als migrants que haurien d’abandonar el seu refugi en 30 dies. Després cal tornar a realitzar la sol·licitud o passar nits soltes en instal·lacions denominades «àrees d’espera», com una al Bronx, on es dorm a terra. Adams insisteix que el càrrec econòmic, que l’ajuntament projecta que superi els 12.000 milions de dòlars en tres anys, és inassumible. Ha aprovat retallades en altres partides del pressupost mentre continua qüestionant i criticant la falta d’una política efectiva, i un suport econòmic, del Govern federal, però les seves respostes estan provocant la denúncia i les alertes de grups humanitaris i comunitaris que treballen amb els migrants.