Rússia s’apropa a Hamàs per seduir el Sud Global

Feia anys, pot ser que des dels últims dies de la Guerra Freda del segle passat, que la seu novaiorquesa de l’ONU no era escenari d’una diatriba semblant pronunciada per un representant del Kremlin contra l’Estat d’Israel. A principis de novembre, mentre creixien els bombardejos de l’Exèrcit israelià contra la franja de Gaza, Vassili Nebénzia, ambaixador rus davant l’organització, va dedicar la seva intervenció en la sessió especial sobre Palestina que tenia lloc a l’Assemblea General a fustigar el país hebreu amb un acarnissament no vist en molt temps. «Com a poder ocupant» Israel «no té aquest dret» (a la defensa pròpia), va carregar el diplomàtic rus, mentre aprofitava l’ocasió per atacar Europa i els EUA i condemnar el seu «silenci» davant el desorbitat nombre de víctimes civils que estava provocant l’ofensiva israeliana.

No es va tractar d’un episodi aïllat. El mateix president Vladímir Putin, que durant anys havia estat cultivant una relació especial amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, basada en l’afinitat de caràcters i valors, va trigar tres dies a reaccionar als atacs del 7 d’octubre, en els quals van morir uns 1.200 israelians en un sol dia. I quan ho va fer, el líder del Kremlin es va limitar a culpar «els EUA» i la seva «fracassada política al Pròxim Orient», sense que la seva boca arribés a pronunciar el vocable «terrorista».

Sis dies va trigar a telefonar al seu en altre temps amic Netanyahu per expressar-li les seves condolences per les morts de civils israelians, i va arribar a comparar llavors en una intervenció seva posterior el setge israelià a Gaza al setge de Leningrad durant la Segona Guerra Mundial. Una setmana i mitja després, va caure la galleda d’aigua freda definitiva per a les expectatives israelianes: una delegació de Hamàs encapçalada per Bassem Naim, cap de Relacions Polítiques, i Moussa Abu Marzouk, número dos del moviment, visitava Moscou, on es va reunir amb llums i taquígrafs amb el viceministre d’Exteriors rus, Mikhaïl Bogdànov, un marc molt diferent de les trobades discretes que mantenien membres del moviment islamista palestí amb representants occidentals en algun país del golf Pèrsic. «Llevat que hi hagi un canvi polític a Moscou, Rússia i Israel estan destinats a separar-se a llarg termini, van en direccions oposades», corrobora per a EL PERIÓDICO Milan Czerny, periodista establert a Israel i col·laborador del Carnegie Centre i de la web d’investigació The Insider. Aquest expert definiria el canvi com «un distanciament permanent», ja que Moscou percep Israel com a «part d’Occident» mentre que la gran aposta de Moscou per obtenir aliats en la guerra que li importa, la d’Ucraïna, és festejar el denominat Sud Global. No obstant, l’analista descarta que es produeixi una «ruptura total» com la que existeix entre Moscou i Occident, ja que sempre hi haurà temes d’interès mutu, atesa la presència de tropes russes a Síria i les bases militars iranianes que l’aviació hebrea aspira a destruir. El Kremlin abandona l’equidistància de la que havia fet gala en els últims anys en el conflicte del Pròxim Orient i s’acosta a un grup armat islamista palestí que és considerat «terrorista» pels EUA i la UE. I ho fa malgrat l’estat de l’opinió pública dins de les seves fronteres. Mentre que els representants oficials russos marcaven distàncies amb el país hebreu en les seves declaracions verbals, centenars de ciutadans russos s’acostaven a la legació diplomàtica israeliana per solidaritzar-se amb les víctimes dels atemptats i els ostatges.

Canvio de percepció

Notícies relacionades

Galopar cap endins

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La percepció sobre Rússia a Israel, un país on el 15% és russòfon i originari de l’antiga URSS, ha canviat radicalment després del 7 d’octubre. Si abans d’aquesta fatídica data, Rússia era vista a Israel com a país també governat amb criteris de «realpolitik», amb el qual es podia entendre en temes sobre com i quan fer servir la violència, la visita que van realitzar líders de Hamàs a Moscou poques setmanes després de la incursió de Hamàs va sumir l’elit i la ciutadania israeliana en un «estat de xoc», descriu Czerny. «Rússia està sent esmentada pels oficials de seguretat en la mateixa frase que Hamàs i Hezbol·là i això constitueix tot un canvi», continua l’expert. «La percepció» que domina entre l’elit i la ciutadania israeliana és que «Rússia és ja un aliat de l’Iran».

Tot i que encara no s’han donat a conèixer dades que permetin entreveure un paper destacat de Rússia en els atacs del 7 d’octubre, tant en l’aspecte del finançament com en el d’enviament d’armes o l’entrenament, sí que és cert que la recepció de líders de Hamàs a Moscou no només concedeix legitimitat al moviment islamista, sinó també «accés al seu lideratge a bons hotels, apartaments, comptes bancaris», asseguren fonts que prefereixen l’anonimat. Uns beneficis similars als que ha estat gaudint a la capital russa part de l’elit del règim sirià de Bashar al-Assad, considerat un pària de la comunitat internacional durant molts anys. Els efectes ja són presents en el dia a dia de les relacions entre els dos països. Israel ha deixat d’avisar i coordinar-se amb Rússia amb temps a l’hora d’atacar objectius i bases de l’Iran a Síria. A més, els grans bancs israelians han començat a bloquejar comptes bancaris de ciutadans russos.