El mercat s’inunda de dades

Els portals immobiliaris, les taxadores, els col·legis professionals, l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el Ministeri d’Habitatge, l’Escola de Registradors i el Consell General del Notariat són alguns dels proveïdors (o altaveus) que mensualment inunden –en ocasions diàriament o setmanalment– l’opinió pública amb dades del mercat de la vivenda. Cap estadística coincideix entre elles, tampoc en base metodològica ni comptabilitzen el mateix. ¿Què aporta cada proveïdor?

La primera gran diferenciació que cal fer és l’origen de la dada. Malgrat que tots dibuixen tendències, si el preu de la vivenda té una tendència a l’alça es reflecteix en tots, però no amb la mateixa intensitat. Per exemple, les dades d’Idealista, Fotocasa i Pisos.com són sempre dades d’oferta, partint dels immobles que s’anuncien a les seves plataformes.

Altres proveïdors són els taxadors. Tinsa, Tecnitasa, Sociedad de Tasación, Gesvalt i Gloval disposen de guies de preus, basades en les taxacions que fan d’habitatges acabats, generalment per concedir hipoteques. Aquests valors no coincideixen sempre amb els preus finals de venda, però per fer aquestes estimacions tenen en compte els anuncis a la zona i els últims preus reals de tancament, així que aquestes fonts s’alimenten les unes a les altres.

Els preus de tancament en escriptura els ofereix el Consell General del Notariat, que recentment ha fet pública una plataforma perquè els ciutadans puguin saber els preus que s’ofereixen al seu districte. Els notaris han de reportar quinzenalment cada una de les operacions que eleven a pública. En canvi, les estadístiques del Col·legi de Registradors inclouen només les compravendes firmades davant de notari que posteriorment s’inscriuen en el Registre de la Propietat. ¿Per què difereixen una de l’altra? Perquè moltes no s’acaben registrant, especialment en zones rurals. Els registradors són la font original de les sèries que publica l’INE, i les del Ministeri d’Habitatge són les de les taxadores.

Els únics proveïdors de dades de compravendes de vivenda són els notaris i els registradors. L’INE confia també en Registradors per a aquesta estadística, però el ministeri l’obté del Notariat.

Hipoteques

L’INE obté dels Registres de la Propietat les dades de cara a laborar la seva estadística d’hipoteques. Un altre dels grans proveïdors d’aquests números és el Banc d’Espanya, ja que les entitats financeres li reporten mensualment la concessió de crèdits amb l’objectiu de supervisar la bona marxa del mercat.

Notícies relacionades

Les noves ‘start-ups’ espanyoles s’aboquen a la IA i la computació

Una altra vida als plàstics del mar

En el cas d’habitatges construïts hi ha dues estadístiques: els que es visen i els que acaben les obres, les dues distribuïdes pel Ministeri d’Habitatge, que treballa com a agregador de les dades que rep del Col·legi d’Arquitectes Tècnics.

Les dades del mercat del lloguer són la gran mina per explotar, ja que ningú en té dades del tot fidedignes. Els que més s’aproximen són els portals immobiliaris, que, un cop més, ofereixen dades d’oferta. En aquest punt, l’únic gran propietari de dades és el Ministeri d’Hisenda, que compta amb els ingressos per lloguers que els ciutadans inclouen en la declaració de la renda. Aquests s’utilitzen per elaborar el Sistema Estatal de Preus de Referència. No obstant, està bastant desajustat.